Una colònia de formigues
negres s’han deturat davant d’una esquerda de grans dimensions, que separa la
vall en dues meitats idèntiques. La formiga que encapçala la formació ha dubtat
durant uns segons i finalment ha decidit girar a l’esquerra. Un bon grup de
companyes, la majoria obreres, l’han seguit decidides. De la resta, unes
quantes, la majoria soldats, han girat a la dreta. Les que no han optat per cap
de les dues opcions, van i venen fent zigazagues, èbries d’incertesa. Només una
ha pres la decisió de baixar pel precipici i de mica en mica, les de la dreta i
les de l’esquerra han girat cua i l’han seguit. Les díscoles han quedat allà,
en una coreografia mal interpretada.
La vall, ara té una
cicatriu que la natura amb temps i paciència, maquillarà de verds, ocres i
vermells.
Eva Ariza per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada