Una amistat amorosa
Era com un misteri. Com pot ser que una parella que comparteix la vida, cadascú faci la seva i un no sàpiga el que fa l’altre? En aquest cas era ell, qui no sabia el que feia ella. Ni li interessava. El que volia era que el deixés tranquil. No li importava que anés al cinema, de compres amb les amigues, a la perruqueria, o de nit al Liceu. Per tot això no la controlava.
La que el controlava era ella. Sabia l’horari de les reunions amb els socis, a la ciutat i fora de la ciutat, i els esmorzars del cap de setmana. I així havien enfocat la vida. Ell, presumint amb els amics, que també eren de la seva corda, i ella, discreta, sense donar explicacions a ningú, s’acostava cada vegada més al Raül. Fins que un dia la germana, que era soltera, i no per gust, només feia que rumiar. La Pat en tenia dos i ella no en tenia cap.
Es ben bé que Nostrosenyor dona pa a qui no té queixals, pensava, i es va creure en el deure d’advertir-la: Això ja fa massa temps que dura. El dia menys pensat tindràs un disgust! Es pot saber que representa en Raül per a tu? A mi ja m’ho pots dir —insistí— Quines ganes de complicar-te la vida! Qualsevol es pot pensar el que no és.
La Pat, a qui fins ara li havia anat molt bé sense donar explicacions a ningú, li va respondre evitant de trencar la norma.
No pateixis, noia –li respongué. Només et puc dir una cosa. Per mi en Raül és... com t'ho diria jo? Una amistat amorosa.
Maria Aldern- Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada