JUSTOS PER PECADORS
El món és un lloc hostil, pensa, mentre contempla un mar pla com un mirall. I llavors li venen els records.
Quan van embarcar-se amb la pastera, ell no era conscient dels perills que això coportava. Era molt jovenet, a penes catorze anys. Ja en fa vuit, que va arribar a aquesta terra d’acollida, que el van ajudar a fer uns estudis bàsics i que, gràcies a la vida, al Déu de què li parlen alguns, a la seva capacitat d’adaptació, o qui sap, potser a totes aquestes coses juntes, ara té una feina que l’ajuda a trampejar per la vida. Ha après la llengua d’aquesta terra, té una colla d’amics i amigues, d’unes quantes ètnies diferents, i viu en companyia de la seva mare i el seu germà.
La mare, amb qui va fer la travessia, treballa fent feines per les cases, i el germà, que a la pastera encara era dins el ventre de la mare, va a l’escola i es relaciona molt bé amb els seus companys i companyes.
A ell, després de tot, la societat l’ha acceptat.
N’hi ha d’altres que no se n’han sortit.
I després hi ha aquells que, tot i en les seves mateixes circumstàncies, es dediquen a vandalitzar-ho tot, a robar, a ficar-se en merders de tot tipus… No ho entén, i no ho entendrà mai. Només sap que, aquí i a tot arreu, sempre acaben pagant justos per pecadors.
Montse Medalla- Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada