La Paquita comença a estar fins al capdamunt de sa germana. Tots els embolics que li ha conegut han estat amb botiguers de l’entorn.
Que si el practicant de la farmàcia, que si l’encarregat de la botiga de Vodafone, el cap de la ferreteria del barri…
També, fa temps, va tenir un afer amb l’home que portava el quiosc de diaris.Ho va deduir perquè de sobte va començar a apilar revistes de tota mena. Recorda haver vist, a casa seva, col·leccions de llibres d’història, de ciències, de salut i reculls de novel·les.
Ella pensava «Quina afició té ma germana per la lectura, i quanta cultura està arreplegant!» Però quan descobrí altres tipus d’exemplars, com «El cos humà», «El desenvolupament dels rèptils», «Varietat d’ocells», i d’altres, va considerar que allò no era normal.
I burxant, burxant, la Carolina va acabar per confessar-li que mantenia una relació amb el quiosquer.
Ella és deu anys més gran que la Carolina.En plena maduresa, li tenia una mica d’enveja, pel fet d’haver conegut tants homes, i per la facilitat de mantenir relacions sanes i fresques, ja que ella, la Paquita, des dels divuit anys que havia estat amb el mateix home. Comprometre’s amb en Miquel de tan joveneta li havia donat estbilitat, però ara pensa que potser li hauria agradat tenir algun embolic amorós de tant en tant, encara que a hores d’ara ja no ho necessita.
Però quan la Carolina li va trucar per dir-li que el seu nou amant era l’encarregat del supermercat, això ja la va superar! La Carolina tenia idees molt rocambolesques i era capaç d’inventar-se qualsevol història per fer que, d’alguna manera, sa germana conegués la seva nova adquisició d’una forma diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada