Ha entrat amb la seva
clau. Mai gosa fer-ho. Sempre pica al timbre primer. Des que va marxar per anar
a viure amb l’Arnau, va tenir clar que quan anés a casa dels pares, havia de
picar abans d’entrar. Però aquest matí, en veure que el pare no arribava a
buscar a la nena per dur-la a l’escola, i després de trucar al mòbil de tots
dos vàries vegades, sense obtenir resposta, l’ha portada ella mateixa.
Mentrestant, els nervis se li anaven posant al pit i els mals pensaments al
cap. Per això, ha trucat a la feina dient que arribaria tard. Tard! Més li
valdria haver dit que no arribaria.
Pel camí d’anada a casa
dels pares, un cotxe li ha frenat de cop i sense tenir temps de reaccionar,
l’ha envestit, provocant tot un seguit d’improperis procedents del propietari excessivament
emprenyat, del cotxe abastat.
Ha arribat amb el fetge
a la boca, després d’arreglar els papers per l’assegurança, amb l’ajuda d’un
policia fora de servei, que anava darrere d’ella i que segons ell,
l’experiència, l’ha fet frenar a temps. Perquè els accidents en cadena passen
quan la gent es distreu al volant i bla, bla, bla. Sense adonar-se’n i amb tot
el que tenia a sobre, s’ha trobat lidiant amb un malcarat i amb un prepotent
alhora.
No volies caldo? Té,
dues tasses!
En travessar el vestíbul,
el primer que ha vist a la taula del menjador, han estat les dues ampolles; una
de cava buida i una altra de bourbon amb quatre dits, dos gots grapejats i
bruts, restes de xocolata i maduixes en un bol tombat i la llum de la làmpada
de peu encesa. Se n’ha anat de dret a l’habitació i en obrir la porta, els ha
vist allà, entortolligats i dormint la mona del que semblava havia estat una
nit mogudeta.
S’ha quedat palplantada
als peus del llit, amb la ràbia pujant-li gola amunt. I pensar que ha estat a
punt d’un atac de cor creient que els havia passat alguna cosa greu! De sobte,
la Paquita obre els ulls i la veu. De mica en mica i sense dir res, sacseja a en
Miquel que l’abraça volent fer-li petons, mig adormit encara. La Paquita se’n
desfà i es lleva mirant fixament la vena inflada del coll de la seva filla i,
dissimulant un glop amarg i un mareig terrible, li diu tímidament:
──Nena, passa carinyo. Prepararé
unes infusions de passiflora que vaig comprar al súper, i que m’han dit que son
oli en un llum per l’estrès i l’ansietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada