La trucada-4

LA TRUCADA 4

Després d’un dia plujós i ensopit, i que per acabar-ho d’adobar, havia perdut el Barça, només em faltava aquella trucada a les dotze de la nit! Del bot que vaig fer,  en Miquel  es va despertar amb els ulls com plats. 

    —A qui se li pot ocórrer, a aquestes hores? I tu, per què  l’has hagut d’agafar?

    —I a mi que m’expliques? Com si jo en tingués la culpa!  Podia haver estat la “nena” . Ja saps que ella sempre passa ànsia. A més, a més, si no l’agafo, encara estaria trucant!

    —Això si! Tu ets molt llesta pel que et convé.  Que no saps que hi ha una manera de penjar sense respondre? I què volien?

    —Només m’han dit —Perdoni! I he sentit un click.  —feu la Paquita tot girant-se de cantó.

    —I ara que fem? —Ara que ens havíem acostumat a deixar les teves herbetes.  

    —La nit és llarga. —feu la Paquita tot aixecant-se d’una revolada: què et vé més de gust? Til·la o passiflora? 

    —Ni una cosa, ni l’altra, digué  el marit, aturant-la. Quina poca imaginació! És que no recordes que  és cap de setmana? 

        I en aquella nit de dissabte, amb sabatilles  i pijames, la Paquita i en Miquel  van canviar la til·la i la passiflora pel cava i el bourbon.  I al  compàs de la seva música preferida, tot voltant la taula de la cuina,   van celebrar  el dia  en que el telèfon  els havia tret la son.

     Eren les dotze del migdia quan la seva filla, patidora,  els va trobar fets un farcell  amb els llençols. Havien aixecat l’auricular!