La Paquita, de bon matí, no s’ho pensa i va al supermercat a comprar les pastilles. No vol esperar a fer la consulta al metge, després de la nit del lloro que ha passat. Prendrà les càpsules i el te, i a la nit, quan vagi a dormir, mirarà a l’ordinador una telenovel·la d’aquelles que ella anomena de ”tassetes”. Un tipus de sèrie en la qual mai succeeix res colpidor. I si t’adorms, l’endemà la pots continuar sense necessitat d’aclarir què va passar l’últim cop que la vas veure.
Entra al supermercat i es dirigeix a la secció de para farmàcia a cercar les “passiflores”. S’entreté llegint les recomanacions. Interpreta que les píndoles estan recomanades per a persones que pateixen ansietat, estrès i insomni.
Aquests comprimits, en comptes de dir-se passiflora, haurien de dir-se “Per la Paquita” -—pensa —.
Des que no treballa té insomni i estrès. No ho acaba d’entendre. Ha deduït que ella és una persona de “rutines”. El fet d’anar a la feina li donava estabilitat. Al final del dia estava tan cansada que es posava al llit, tancava els ulls i s’adormia en un tres i no res. Només li sabia greu no poder agafar un llibre i posar-se a llegir, ja que, quan ho feia, l’endemà havia de tornar al mateix punt on havia començat el dia abans.
Ara, en canvi, des que va deixar la feina fa mig any, no se centra. Necessita trobar rutines que li agradin perquè viu estressada i amb molta ansietat, només de pensar que té temps lliure. No sap cap on tirar, si dedicar-se a estudiar anglès, la seva assignatura pendent. També li agradaria aprendre a cosir, fer “patchwork” i somia la possibilitat de saber ballar alguns estils de dansa: swing, tango, dansa contemporània, flamenc, sevillanes i salsa. Són pensaments que tenia quan treballava i els anotava en una llibreta per no oblidar-se de tot el que volia fer. També li agradaria esbrinar on fer un curs per aprendre a estimar l’òpera, i tornar a tocar la guitarra i el piano, instruments que havia estudiat quan era jove i els voldria entomar altre cop.
Però de tantes coses que vol fer, es lleva al matí i li van passant les hores, els dies i els mesos sense definir-se.
Ara mateix fa cua al supermercat per pagar les seves pastilles i té la intenció de preguntar a la caixera per quin motiu li van telefonar ahir al vespre, que no la van deixar dormir i s’ha vist impulsada a comprar quelcom que la relaxi més que la til·la. Però quan és a punt de fer la pregunta pensa “aquella dona què sabrà, i ves a saber de quina cadena de supermercats m’han trucat”. Si és que realment eren del Supermercat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada