Poder de decisió
Carregada amb la seva motxilla de subsistències i pensaments, camina lentament, formant part de l'exèrcit de la seva espècie, buscant menjar a cegues perquè el seu hàbitat ha estat envaït. Allà on abans hi havia hagut troncs, flors i herbes, ara hi ha l'asfalt dur i fred; però l'olor l'atreu on hi ha menjar.
Aquest fet en aparença intranscendent em va endinsar en una qüestió transcendental: el perquè un ésser no pot ser totpoderós i bo al mateix temps.
Vaig escampar l'spray mentre demanava perdó a les formigues.
Maria Aladern, per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada