Bellesa versus vellesa
S’ha trobat una amiga que feia molts anys que no veia. L’ha trobada tan vella! En arribar a casa, el primer que ha fet és mirar-se al mirall objectivament, i ha pres consciència que el pas dels anys tampoc no l’ha perdonada, a ella, però com que es veu cada dia, no ho nota!
Després de vessar un parell d'estúpides llàgrimes, ha recordat el company d’escola que va morir als 18 anys, d’un accident de moto. I el Rafa, mort d’un càncer de colon abans de tenir temps d'anar a l’Institut… I aquella noia preciosa, envejada per totes les noies de l'aula, ja a la Universitat. La va atropellar un camió, amb dinou anys, abans de l’any de Pràctiques.
Avergonyida, s’ha tornat a mirar al mirall, agraint el fet d’estar viva.
Amb el pas del temps marcat a la cara i a l’ànima, però amb la bellesa de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada