Era fill únic, de bona família. No va haver de pensar com guanyar-se les garrofes, tot li va venir donat. No li van ensenyar la cultura de l’esforç. Li va mancar el més important: l’escalfor de sentir-se estimat. La carència d’amor i d’afecte el van fer una persona egoista. No sabia estimar i nomes pensava en ell mateix. No li va interessar socialitzar, no fos cas que li demanessin res a canvi.
Ha mort en edat adulta, als cinquanta-nou anys. A la seva esquela deia: “Va viure sol i ha mort sol”
Neus Cereijo, per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada