Hi ha tres assumptes que m’han
recomanat de tractar amb atenció: el volum, el calçat, els apòsits.
Es veu que puc guardar la roba en
bosses de plàstic i xuclar-ne l’aire residual. Així, fent el buit, jerseis,
camisetes i pantalons de recanvi es repleguen reduïts a la gruixària mínima
d’un full de paper. En una motxilla d’alpinisme, optimitzar l’espai és un
detall que té la seva importància.
També m’han dit que la qüestió dels
mitjons és fonamental. Perquè, si bé per triomfar en una pujada de llarg
recorregut, convé tenir el cap a lloc i una bona mentalització, és amb els peus
que tresques. I, per tant, cal evitar el fred de peus, però, encara més, les
humitats. O sigui que quatre parells no me’ls treu ningú. Mitjons amb reforços
a la puntera, el pont i l’empenya; amb acomodació anatòmica al turmell i la
part baixa de la cama; sense costures, que no hi hagi recosits enlloc.
Son les precaucions que m’han d’estalviar
petites nafres i qui sap si potser també les irritants butllofes que després
rebenten i deixen la ferida en carn viva.
Però, per si de cas prenc mal, la
recomanació dels experts és que m’oblidi de la tireta de tota la vida. Existeix
una altra versió, ideal per a caminaires. És una barra, de color verd, que es
pot comprar a la farmàcia. Et dona protecció invisible, t’empara la pell i la
rascada sense que ni es noti. Amb això, no t'hauràs de preocupar si es fa una arruga a l’esparadrap,
inoportuna i antipàtica com el mateix mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada