EL PES FÍSIC
Quan em vaig disposar a omplir la motxilla no sabia què hi havia de posar. El necessari, em deien. El deu per cent del pes del teu cos.
Però aquell “per si de cas”, que sempre tenim present, a tota hora era al meu cap.
El més valuós, l’aigua. Calia portar-ne a dojo, m’havien dit.
La pujada serà llarga i per arribar al cim —gairebé sis mil metres— és essencial hidratar-se força.
Havia llegit que hauria de beure'n tres litres diaris. Només pensar-hi m'agafaven ganes de córrer darrere un arbre o d'una roca a buidar la bufeta. El millor seria empassar-me-la ràpid perquè la càrrega fos més lleugera.
També portava unes malles tèrmiques i uns pantalons impermeables per si allà dalt, al cel, feia un fred extrem o per si nevava i uns pantalons curts pels primers dies, no fos cas que hi hagués un sol espaterrant i m’atabalés portar les cames tapades.
El meu cos ja anava prou carregat. Duia una samarreta de màniga curta i a sobre una tèrmica de màniga llarga, i a la motxilla un polar, un paravent i l’anorac de plomes. Tot preparat per si fos necessari canviar-se. Jo estava a punt en qualsevol moment de posar-me o treure’m roba, depenent de si sortia el sol, bufava el vent o plovia. No em feia mandra.
Amb tota aquesta indumentària més les llaminadures per si em mancava l'energia, la suma era més del deu per cent del pes del meu cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada