Com
s’entén la tendència d’algunes persones a participar en jocs de risc? Que
potser s’afarten d’estar bé? S’exposen perquè volen o bé intenten mostrar proeses?
Quines gestes i heroismes serien destacables? És un tema apassionant, que penso
desenvolupar en el futur immediat, després de recobrar forces. Per tot arreu on
he hagut de moure'm, m'he trobat bona gent, individus anònims que han declinat participar
en assumptes de caràcter perillós i eludit lluitar cos a cos perquè no volien causar
cap desgràcia i perquè tampoc no es deixaven fer mal. Jo els preguntava si havien
jugat alguna vegada a cavall fort a l’escola. A mi em feia por, no hi volia jugar
mai. Ni tan sols mirava. Era una salvatjada pensada per trencar carcanades. En canvi,
un dia, un adult mig esbojarrat em va dir que allò del duel a vida o mort, no
era tan greu. En la prestigiada certesa del tot o res, tan aviat ets viu com mort,
i t’estalvia patir. Això, segons com, jo encara ho trobo més bèstia, massa
dràstic. És una fixació com qualsevol altra, però del tot malaltissa: consumir-se
o caure fulminat, vostè què prefereix? Triï.
La resta de viatgers que fa cua va passant l’estona discutint a veure qui esgrimeix millor,
qui és més agut, més salat; quina disfressa resulta més original, quina millor impostora; un i altre redacten teories per persuadir i disputar més i pitjor, fins que algú decideix redactar una denúncia conjunta. I conte contat s'ha acabat. Com si no tinguessim a l’abast sistemes
més justos, col·laboratius, no jeràrquics: les licitacions solen acabar en escac i mat. El cas és que a la consigna de l’estació d’autobusos m’he trobat una maleta
que no identifico. I m’estic esforçant per fer-me entendre. És plena de recipients
amb vasos comunicants. Com si algun inventor descobridor s’hagués equivocat de receptacle.
El servei no em proporciona cap explicació. En canvi, l'encarregat admet que qui sigui ha endevinat el mot
d’ordre i la contrasenya d’accés. Una gesta, sí senyor. Però més aviat no m'impressiona gaire. On he d'anar per fer els tràmits oportuns i recuperar les meves coses? Les necessito per treballar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada