VI-DAMES-JUGUESCA
Juguen de dues en dues, però hi són totes.
Ella s’adona com la contrincant la guanya cada vegada i com, en els jocs de les altres, tot és força més equilibrat. Li hauria de dir que pensa que està fent trampa, però no l’hi diu, perquè no es vol quedar sense saber el final de la història. A més, la diplomàcia no forma part del seu tarannà i sap que, si parla, la contrincant no estarà gaire contenta.
Cinc partides, porten i, seguint les explicacions, es desconcentra del joc. Llavors sorgeix, de la taula del fons, allò de les apostes.
—D’acord—diu ella.
Pensa una estona i perd una sisena partida. Al final, parla:
—Aposto dos contra un a què ell s’entén amb una altra— li diu.
La cara de la contrincant adquireix aquell to cendrós que li dona el convenciment que ha encertat. La propera partida serà seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada