El projecte de la Cornèlia

 

La Cornèlia, que és dona de personalitat polièdrica, té un projecte ambiciós de cara a l’any 2025/2026: escriure una novel·la. 

       Les integrants del grup literari, després de publicar cinc llibres de relats i un recull de microrelats, farem un salt qualitatiu.

 

Com l'arbre esboçat a la imatge, iniciem una estructura sense fulles i que veurem créixer. 

Comptant que som cinc autores, ens proposem compondre un relat plural: perquè cadascuna de nosaltres escriurà fidel a l’estil que la caracteritza, amb un to irònic: aquest és ara el repte del grup, i narrada en temps present.

    

        Continuarà...

 

VIATJAR SUBJECTIVAMENT

 

Els llocs que visito quan viatjo, em desocupen la ment de recances. Aquells llocs en els que no importa la distància que els separa de la meva normalitat, i que s’acomoden als meus sentits.

Si per arribar-hi, necessito un tren, un avió, un cotxe de cavalls, un tramvia o una bicicleta, no importa. La veritable importància d’un viatge, és fugir d’allò que coneixem, d’allò que ens és familiar. No es tracta d’anar lluny. Això depèn de cadascú. Aquesta sensació la podem trobar, a vegades, ben a prop.

És explorar la vida a través d’un passeig llarg o breu o etern. A voltes, inspirat en el romanticisme, a voltes, per ànsia de coneixement o per curiositat, o pel simple fet de passejar, i en ocasions, disfressat de feina.

Si el fred, la neu, un tornado, el sol del migdia, una vaca al bell mig de la carretera, les gotes d’un plugim tímid, la teva mà dient-me adéu, m’estrenyen un xic l’estómac, seran senyals clars que el viatge ha valgut la pena.

El cotxe

El cotxe 

Va ser un diumenge al matí  a la sortida de missa. Sort n’havia tingut  de trobar aparcament a “La Riera”. Era un 4L blanc  de 5 portes, un utilitari que tant servia pel negoci com per anar a passeig. 

      Tenia el temps just per obrir la botiga. O sigui que  després de l' “Ite  missa est”  me’n vaig anar corrent. I mentre feia força per obrir la porta,  em vaig adonar que ja era oberta. Mira quina sort! Amb la pressa que duia!

    Vaig  posar la clau de contacte, però  no s’engegava. De totes maneres, em  va estranyar el desordre que hi havia a la guantera: factures del sindicat, rebuts de la contribució, d’un  lloguer...

      –Marededéu quin batibull! Ja em sentirà en Pau quan arribi a casa. Després em dona la culpa   quan no troba alguna cosa.

      I mentre anava divagant i posant, a la meva manera, les coses al seu lloc, tot  provant d’engegar el motor, se’m planta un galifardeu, quadrat, acompanyat d’un policia. En veure les meves maniobres, m’havia denunciat. 

      I  mentre jo els escridassava, amenaçant-los que no m’entretinguessin més, que havia d’obrir la botiga i el policia se m’enduia,  em vaig adonar que tres o quatre places més avall, hi havia el meu  4L blanc de cinc portes, que m’estava esperant.  

SEDUCCIÓ

 

Era tranquil, es mostrava serè i segur d’ell mateix. Ulls blaus, penetrants, de mirada intensa. Ella sentia que despullava els seus pensaments i els de totes les dones que hi havia al mateix espai. El veia quatre o cinc cops a l’any, i cada vegada experimentava les mateixes sensacions. L’energia que desprenia la mantenia en un núvol, mentre era al seu costat, i esperava la propera vegada amb desig. No gosava preguntar a les altres dones que el coneixien com ella, si tenien les mateixes sensacions.

Era enamorament, el que sentia ella?

O és que ell era un gran seductor, que deixava aquella mateixa empremta allà on anava? 

Del valor de la x

 

Quan érem menuts, al col·legi ens explicaven que l’essencial és entendre l’enunciat dels problemes. A efectes pràctics, que per trobar la solució, el gruix de la feina consistia en obtenir el valor de la x. Allò que, després, en tantes ocasions, i de les més diverses maneres, dúiem a terme a l’aula: sumar pomes i peres no és possible, aprendre a fer derivades i integrals és complex, els nombres irracionals ¿ben mirat, què son?

 

 

Si en aquell moment no ho vam aprendre del tot, ara, de grans, no ens queda més remei que el d’especular amb conjectures i supòsits. I, amb més d’una contradicció interna, hem d’encarar els problemes de la vida com qui desfà nusos de mariner, ignorant, potser, que un possible resultat, aquí sí, passa per eliminar la x de l’equació.

.

2025

 D'entrada, donem-nos la benvinguda a aquest nou any, que encara no tenim gaire clar com es presenta, a tots els nivells.

A Cornèlia Abril sí que ho tenim clar: continuarem escrivint, que és una de les activitats que ens fa més felices, i ja sabem tots que les persones intentem caminar cap a la felicitat, per damunt de tot. 

Això no vol dir caminar-hi a qualsevol preu, ni tampoc que aquest llarg camí —si voleu, anomenem-lo Itaca, perquè s'entén millor— sigui fàcil. Hi ha moltes pedres, i molts entrebancs que cal sortejar, però tot això ja ho sabem, així que us estalviarem el paràgraf filosòfic de torn.

Ja us anirem informant, de tot el que anem fent. Així doncs, queda inaugurada la nostra trobada de cada divendres, ja sabeu que fem poques "vacances". Seguiu-nos!

Molt Bon Any a tothom. 

Escriptura, lectura i bons aliments!

Cornèlia Abril

imatge trobada a google

Dia dels Sants Innocents

Les participants del grup Cornèlia Abril hem escollit per tancar l’any el dia dels Sants Innocents. 

Podríem donar-li la interpretació cristiana, la que havíem après al col·legi, de petits, tan trista i que la recordarem sempre.

O una altra que havíem après al carrer i que era molt divertida. Era l’únic dia l’any en que podíem gastar bromes, com ara, veure un senyor o una senyora molt tibats, amb una llufa penjada a l’esquena. Era un ninot, fet amb paper de diari i que el duien fins que es treien l’abric en arribar a casa. Jo no recordo haver-ne penjat mai cap! Quina llàstima!

Ara ja no hi sóc a temps, però sí que puc fer altres coses quan EM VE DE GUST, com ara una novel·la escrita a 10 mans que ens ha deixat un bon sabor de boca, que ens ha permès, a més d’escriure, compartir el millor de cadascuna, fer projectes i, despertar l’ànsia de continuar, de gaudir escrivint, i de participar-ho amb la família i amics lectors i que la nostra petjada quedi per molts anys en entitats literàries, com ara ateneus, arxius i biblioteques.

Fins l’any vinent !!!

Bones Festes - Nadal 2024

 

ESCRIURE I REVIURE ENS VE DE GUST

 

Agafant el fil de les meves companyes pel que fa a la presentació del nostre llibre, el cinquè del grup i el primer en el meu cas, us vull compartir la meva experiència com a debutant en aquest món tan particular i tan especial com és el de l’escriptura.

Com ja hem anat explicant en publicacions anteriors, vàrem donar vida als nostres personatges, a través de tres actrius i un actor que van interpretar petits tastets dels nostres relats. Jo, que també vinc del món del teatre, i que he compartit molts muntatges teatrals amb ells, vaig tenir la gran sort d’unir les dues disciplines el mateix dia, i sentir com es pot formar part de dos conjunts en els que matemàticament he estat l’element comú de la intersecció.

Escriure, publicar, presentar i signar Ens ve de gust, com a membre de  Cornèlia Abril, ha estat per mi un plaer d’aquells que marquen un abans i un després en la vida d’algú que estima el que fa.

Tot plegat un somni!

 

Com us inspireu?

 

Com ja us vam comentar, el dia 21 de novembre vam fer la presentació del nostre cinquè llibre, Ens ve de gust, a la Biblioteca de Blanes. 

Una pregunta recurrent, per part dels lectors, és Com us inspireu, a l'hora d'escriure? I una altra, potser menys freqüent, però igualment interessant, Com s'inspira qui dissenya les cobertes d'un llibre? 

I en aquest sentit, una de les intervencions més interessants —segons que ens han comentat alguns assistents— va ser la de Carmen Sanzsoto, l'artista visual, blanenca, que ens va il·lustrar les cobertes. 

                             

La millor manera de recordar què ens va explicar la Carmen Sanzsoto sobre com s'havia inspirat a través dels nostres textos, és que pugueu llegir les seves paraules. 

Aquí les teniu:

El color y la forma en la portada del libro

 

Mediante mezclas de los colores azul primario y rojo -que a su vez son complementarios obtenemos una serie de tonos entre violáceos y morados. En la actualidad son tonos de color asentados en la mitología feminista, representando la lucha de las mujeres por la igualdad y contra la discriminación. Tonos que, dispuestos en forma de triángulo invertido, dan forma al diseño de la portada.

 

Simbología del color

 

Atendiendo a su simbología podemos decir que a estos colores se les atribuye un matiz espiritual cósmico, representando la sabiduría, la imaginación, la locura, la creatividad, el misterio y la magia, siendo esencialmente femeninos, algo de lo que dan fe los distintos relatos que transcurren a lo largo del libro, con una estructura sólida y equilibrada.

 

Simbología del triángulo invertido.

 

En la sociedad contemporánea, el triángulo invertido es un símbolo potente que representa el equilibrio y el apoyo fundamental que brindan las mujeres a la sociedad, que además de encargarse del cuidado de la familia, la educación de los hijos y su salud, se han convertido en pieza clave del puzzle que conforma el desarrollo familiar y comunitario.

 

Se cree que los triángulos invertidos simbolizan la feminidad, la maternidad y la luna, este simbolismo se aplica a la vida y a la naturaleza humana, recordándonos la importancia de ser flexibles y adaptarnos a las circunstancias cambiantes de la vida.

                                                                            Carmen Sanzsoto

                                                                               para Cornèlia Abril