Quan érem menuts, al col·legi ens
explicaven que l’essencial és entendre l’enunciat dels problemes. A efectes
pràctics, que per trobar la solució, el gruix de la feina consistia en obtenir
el valor de la x. Allò que, després, en tantes ocasions, i de les més diverses
maneres, dúiem a terme a l’aula: sumar pomes i peres no és possible, aprendre a
fer derivades i integrals és complex, els nombres irracionals ¿ben mirat, què
son?
Si en aquell moment no ho vam aprendre del tot, ara, de grans, no ens queda més remei que el d’especular amb conjectures i supòsits. I, amb més d’una contradicció interna, hem d’encarar els problemes de la vida com qui desfà nusos de mariner, ignorant, potser, que un possible resultat, aquí sí, passa per eliminar la x de l’equació.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada