El cotxe
Va ser un diumenge al matí a la sortida de missa. Sort n’havia tingut de trobar aparcament a “La Riera”. Era un 4L blanc de 5 portes, un utilitari que tant servia pel negoci com per anar a passeig.
Tenia el temps just per obrir la botiga. O sigui que després de l' “Ite missa est” me’n vaig anar corrent. I mentre feia força per obrir la porta, em vaig adonar que ja era oberta. Mira quina sort! Amb la pressa que duia!
Vaig posar la clau de contacte, però no s’engegava. De totes maneres, em va estranyar el desordre que hi havia a la guantera: factures del sindicat, rebuts de la contribució, d’un lloguer...
–Marededéu quin batibull! Ja em sentirà en Pau quan arribi a casa. Després em dona la culpa quan no troba alguna cosa.
I mentre anava divagant i posant, a la meva manera, les coses al seu lloc, tot provant d’engegar el motor, se’m planta un galifardeu, quadrat, acompanyat d’un policia. En veure les meves maniobres, m’havia denunciat.
I mentre jo els escridassava, amenaçant-los que no m’entretinguessin més, que havia d’obrir la botiga i el policia se m’enduia, em vaig adonar que tres o quatre places més avall, hi havia el meu 4L blanc de cinc portes, que m’estava esperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada