divendres, de juny 17, 2022

MATINAR


 

 

A dos quarts de set m’alço del llit,  em poso les vambes, em vesteixo d’esport i a tres quarts ja estic al passeig marítim preparada per córrer. 

El mar està tranquil i pel carrer tan sols hi ha quatre o cinc bojos anant a tota velocitat.

Em fa mandra arrencar. És tan relaxant caminar... però em decideixo i les sabatilles comencen a  trotar. No necessito música. Només cal que m’impregni d’olor de mar i observar els joves fent “paddle Surf”. No vull que se m’escapi res de les diferents imatges que veig. Un regal pels que ens llevem aviat -penso. Però sense adonar-me'n el meu cap comença a rutllar sense descans, ordenant els meus pensaments. Les cames van fent metres i el cervell també.

Quan constato que ja he fet deu kilòmetres. Un altre dia sense gaudir plenament del camí. Els pensaments m’han traït. 

Tanmateix, ara ve el millor del matí. Entro a la platja, em trec les vambes i em fico a aquesta aigua que sembla que l’hagin posat només per a mi.  

Aigua salada, suor, mar.


2 comentaris:

Eva ha dit...

Els pensaments sempre ens traeixen i no deixen que gaudim de les petites coses que finalment son sempre les més importants. Una de les premises que he aprés fent teatre és: NO PENSIS, FES. M'agrada molt Neus, com parles d'aquestes petites coses en els teus relats, moments íntims en els que finalment tothom acabem coincidint d'una manera o d'una altra.

Unknown ha dit...

Gràcies Eva.
Una molt bona premisa: NO PENSIS. FES.