BINOMI FANTÀSTIC - mediocre i diferent
Tornaven d'un llarg viatje, i les botigues de roba i accessoris ja tancaven. Se’ls va ocórrer fer un mos abans de descarregar paquets i maletes. Potser aquell passadís era un carreró sense sortida, però l’horabaixa no els predisposava gaire a recelar. De fet, si la terrassa era plena de gent, ¿per què havien de pensar que allò seria un atzucac, una mena d’emboscada, on entres i no saps com sortir-ne? El local venia a ser una barreja d’estils i gustos: frankfurt, croquetes i canelons, coca i pizza a talls; també hi havia un racó per la mainada, amb regalèssia de bastó i sidrals.
Era un espai prou ampli, i ells només volien
fer una cervesa freda. Potser compartirien la coca de recapte. El cambrer va
anotar la comanda en un bloc i no va tornar. Es veu que el canvi de torn va
suposar un escull insalvable perquè qui l’havia de rellevar no arribava a
l’hora, i, si era puntual, no trobava el paperet imantat on l’ordre
intern recomana deixar els encàrrecs.
El cas és que la cosa se’ls va fondre a mig camí entre la taula i la cuina. Tenien set. Ara l’estomac els rondinava de buit. El desig de beure alguna coseta fresqueta ja no era postergable i s’ensopien per moments. Mentre les altres taules menjaven i buidaven les gerres, ells es quedaven mustis, farts de llegir en el rètol de l’entrada: “OCRE, la birra diferent, tasta-la ja!”
Començaven a sospitar que aquell lloc de moda els duia a un cul de sac. El recel es va confirmar quan sense mediació, cansats, amb la gola encara seca i mig morts de gana, una cambrera els portava la nota: "Total son 54,21€. ¿El senyor paga amb el mòbil?”
MATILDE NURI I ESPONA
per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada