Esdeveniments culturals a Blanes

Divendres, 16 de març.

Podem parlar de Primavera, perquè ja la tenim a tocar.

Lloc: Jardí Botànic Marimurtra . Blanes.

Presentació de tres intervencions en tres espais que barregen l'art amb el paisatge, aprofitant tres arbres morts.

Land Art

El mateix element vegetal "acompanyarà" la mort de l'arbre, dibuixant un projecte efímer, perquè tindrà una vida i després morirà, com el mateix arbre.

L'artista, Miquel Gelabert, ens explica que el dibuix que ha fet  amb l'escorça al costat  de l'arbre, tant serveix per als escarabats, i altra petita fauna, com perquè en gaudeixin els nens. Mentre ens ho explica, uns quants nens, realment, en gaudeixen!

El mateix dia, i també a Blanes, assistim a la presentació d'una antologia poètica,
Com elles,
antologia de poetes occidentals del segle XX. 
Autora: Mireia Vidal-Conte.
Lleonard Muntaner, editor.

Una vetllada força interessant, per conèixer dones poetes que jo desconeixia. Per  gaudir dels poemes en qualsevol moment. A la foto, Mònica Rabassa, llegint un poema.

I el dia anterior, dijous, havíem assistit a la commemoració dels 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, a la Biblioteca Comarcal de Blanes, en una sessió molt interessant, moderada per l'actual alcalde de Blanes, Màrius Ros, que entrevistà Ester Franquesa, Directora general de Política Lingüística i Jordi Ginebra, Comissari de l'Any Fabra. Aquí, en foto trobada a internet.

Al mateix temps, es celebraven els 30 anys del naixement de l'Oficina de Català de Blanes, la directora de la qual és, ara mateix, Elisa Sola.

Elisa Sola.  Foto d'Aitor Roger

I aquí, fotografia feta el mateix dijous, a la Biblioteca.

Una vetllada molt interessant. Em quedo amb una idea, molt important: Fabra tingué una visió de la llengua catalana com a fet social.

Avui, per demà: 8 març'2018

Les dones que configurem el grup literari Cornèlia Abril recolzem la vaga del dia 8 de març.
Perquè és una proposta internacional i reivindicativa i, sobretot també, perquè som les que no hi són.
Així de clar. Per tant, parem màquines.

Una vegada més recordem que hi ha un lloc a l'infern reservat per al subjecte passiu que nega l'ajuda o per al subjecte actiu que oposa violència.
Les dones que som tractades injustament podem i volem formar part d'una societat equitativa.


Podeu llegir alguns trets fonamentals que s'especifiquen en el següent redactat: MANIFEST 8M

Allò nostre i allò altre

D'un article d'opinió que es troba a la darrera revista Vèrtex, revista  de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (federació Catalana d'Alpinisme i escalada) (FEEC), escrit per Eliseu T.Climent, n'extrec una frase, de fet, la frase que la mateixa redacció subratlla com a -més o menys- reclam.

L'article en qüestió es diu "Construint realitats".

Bé, sembla que ja s'han donat totes les dades que es poden donar per tal que quedi constància d'allò de "Al Cèsar el que és del Cèsar", que tant agrada a les ànimes Cornèlies.

Però no divaguem. La frase és aquesta:

"Quan ens tornem runners, en comptes de corredors, ens deixem atrapar per un discurs consumista i una èpica de fireta".

Fa reflexionar, aquesta frase. Per què no podem/volem dir, senzillament, que ens agrada sortir a córrer?

Per què hem de dir que som runners?

Què passa?
Que tot allò que ve de fora ens fa més savis?
Més divertits?
Més entenimentats?
Més cool?

Pensem-hi una mica.

En quin moment vàrem decidir que allò forani era millor que allò nostre?

Per què no podem continuar cantant ben fort allò de "Visca la claror del foc, visca sa claror"? sense haver-nos d'amagar darrere d'altres mots?

Allò nostre: ermita de Santa Bàrbara, des del castell de Sant Joan (Blanes)

Veu i guitarra

Biblioteca Municipal de Santa Eulàlia de Ronçana

Cicle de Música Clàssica

Músics- La fàbrica de lied i Jaume Torrent

Franz Schubert : Viatge d’hivern

Alfred Rodríguez Picó

Teloners - Escola de Música Vall del Tenes

Sonata n.5 de J-X Lefèvre.

Son les 20.00 del vespre, divendres i Alfred Rodríguez Picó demana als assistents al concert: ‘desconnecteu de la vostra jornada laboral, canviem de xip, no hi ha mòbils, ni twits, ni res de tot això perquè som al segle XIX , fa un fred que ho glaça tot i el nostre caminant comença el seu viatge d’hivern…’ 

Iniciem així un  recorregut múltiple però en cap cas enduts pel fred: serà a través del silenci, de la guitarra, de la veu, de la sensibilitat schubertiana i del descobriment d'una manifestació artística delicada i singular. Anem de la mà del  tenor Jordi Mas, ideòleg de La fàbrica de lied, i del compositor i intèrpret Jaume Torrent, guitarrista, qui ha adaptat a la guitarra l’obra de Franz Schubert escrita per a piano i que li ha valgut admiració i reconeixement a nivell internacional.

Escolteu, gaudiu: El Til·ler

El ‘maestro’ Jaume Torrent diu: ‘jo, com a guitarrista, gaudeixo tocant aquestes peces perquè inviten a la implicació emocional’.  Necessitem i agraïm poder viure aquest instants de comunió amb la música en directe. El tàndem Jaume Torrent - Jordi Mas excel·leix. Des de les primeres notes musicals notem com se’ns emporta la poètica que caracteritza la música de Schubert, emoció pura i viva. 

Gràcies!

.

Resorgir

Estic sorgint d'entre el sopor, d'una mena de somnolència, d'un ensopiment de tres mesos, potser quatre, potser una mica més. 

Diria que em vaig començar a arronsar amb aquella calor tan intensa de l'estiu, diria que em vaig començar a alertar amb l'atemptat del 17 d'agost a Barcelona, diria que em vaig començar a arraulir i a construir-me una cuirassa que m'ha mantingut - i potser encara em manté- una mica adormida, com la princesa del conte... 

No necessito un príncep blau que m'ajudi a lluitar contra la malesa que envolta el meu castell...només necessito sortir al carrer, amb la meva espasa simbòlica (tothom sap que Cornèlia Abril és pacifista) i començar a construir, que no destruir, i despertar-me del tot, i tornar a viure! 

De moment, benvinguts al mes de febrer, el més curt de l'any. I que el fred ens revifi les idees!

Cornèlia Abril

'Res no mor'

no és per fer nosa -seria massa miserable!-
i tampoc per llepar eternitats infames,
sinó per seguir vivint entre lletres i papers,
Cornèlia Abril,
perviure entre sons de poesia que no mor:
'Tenen com una pau joiosa aquestes fulles
morint-se, i mig sospiren: "Res no mor".

Res no mor i nosaltres totes
'Cada fulla, en silenci, caient tranquil·la, diu:
"La vida passa, es fon, i torna i brilla".'
Salut, seny i sort.



en cursiva, versos de Marià Manent
del poema - TARDOR A VILADRAU
.

28 de desembre

Fragment

"La poesía tiene una puerta herméticamente cerrada para los imbéciles, abierta de par en par para los inocentes. No es una puerta cerrada con llave o cerrojo. Pero su estructura es tal que, por mas esfuerzos que hagan los imbéciles, no pueden abrirla, mientras cede a la sola presencia de los inocentes. 

Nada hay mas opuesto a la imbecilidad que la inocencia. La caracteristica del imbécil es su aspiración sistemática a cierto orden de poder. El inocente en cambio, se niega a ejercer el poder porque los tiene todos.

Por supuesto es el pueblo el poseedor potencial de la suprema actitud poética: la Inocencia. Y en el pueblo, aquellos que sienten la coerción del poder como un dolor.

El inocente, consciente o no, se mueve en un mundo de valores (el amor en primer termino). 
El imbécil se mueve en un mundo en el cual el único valor está dado por el ejercicio del poder. 

Los imbéciles buscan el poder en cualquier forma de autoridad: el dinero en primer término, y toda la estructura del estado, desde el poder de los gobernantes hasta el microscópico pero corrosivo y siniestro poder de los burócratas, desde el poder de la iglesia, hasta el poder del periodismo, desde el poder de los banqueros, hasta el poder que dan las leyes. Toda esa suma de poder está organizada contra la poesía."


"LA POESIA PRETENDE CUMPLIR LA TAREA DE QUE ESTE MUNDO NO SEA SOLO HABITABLE PARA LOS IMBÉCILES" 

Aldo Pellegrini

Maria Cirera o l'encant del Microrelat - Silvia Armangué

Puces i altres picors...és el suggerent títol del recentment editat llibre de Maria Cirera. A l'acollidora Llibreria Papasseit ( papasseit.cat) de Manresa, es va presentar ahir, 23 d'octubre, amb tots els honors: Jordi Massó Rahola, prologuista, esplèndid escriptor de microrelats, "descobridor" de Maria Cirera, ens va explicar per quin motiu li agraden els relats de l'autora. També ho ha escrit al pròleg.

Maria Cirera i Jordi Massó

Básicament li agraden perquè són bonissims. Tots els del llibre. Bé, va dir altres coses. Aneu al seu blog La bona confitura, llegiu-lo a ell, a la Maria, a altres autors: el nivell és molt alt. 

La Maria ens va explicar com va ser el seu inici en el gènere ( blogs ), com s'hi va identificar de mica en mica. Com va anar passant d'escriure el què veia i sentia a allò altre, el desig de plasmar sentirs i veus aliens, transformar-los en històries, utilitzant poques paraules, buscant un llenguatge original per relatar vides senceres.

Monterrosso la va sacsejar i la va encuriosir. Altres autors, altres petits, bells, opressius, irònics petits contes d'arreu la fascinaren. Josep Porta i Laura Basaganya, escriptora i periodista, van posar veu ( acurada i fresca ) a alguns microrelats estimulants. 

Laura Basaganya, Josep Porta i Maria Cirera

Ens va deixar clar que un microrelat no vol ser un acudit, vol ser una atmòsfera, un nucli en moviment, una aroma. L'autor vol la complicitat del lector, vol que el seu enteniment i la seva sensibilitat sàpiguen "omplir" les lletres que "falten": hi ha pistes, massa pistes, per llegir indiferent un relat de Maria. I amb aquest, que comença Puces...,i que a mi m'emociona especialment, vull tancar aquesta "micro" crònica...que vol fer honor al llibre. No us el deixeu perdre.

Manresa, 24 octubre 2017                                       

Silvia Armangué Jorba

Cornèlia Abril, jurat en certamen cultural - Montserrat Medalla

Les components de Cornèlia Abril hem tingut el goig de ser escollides com a part del jurat del "I Certamen Cultural  SOLVAY" que ha engegat la fàbrica tèxtil SOLVAY, situada en el mateix emplaçament en què havia estat la SAFA a Blanes.

Els guanyadors del certamen són:

Poesia:  José Miguel Gómez, amb "Todo es silencio".

Prosa: Jorge López, amb "El bosque".

Arts plàstiques: Pablo Caldera, amb "Producción".

La SAFA produïa fils de nylon i tergal des dels anys 20 i després de créixer espectacularment, varen començar a fabricar també polímers de nylon i de poliester i més endavant, sal de nylon i HMD pura.

Tots els avançaments de la fàbrica, en totes les èpoques, han estat possibles gràcies a l'equip humà i tècnic que ha sabut treballar d'una manera emprenedora i sempre de cara al futur. Aquesta informació l'extraiem del pròleg escrit per Sílvia López, directora de la fàbrica, del llibre "50 años Fábrica de Blanes 1967-2017",  de Manel Carmona, amb què molt amablement ens van obsequiar i que és un compendi de tots aquests anys, i una petita joia per tots aquells que hi han treballat o que encara hi treballen.

Vàrem fer de jurat, doncs, juntament amb els components de "Lletraminúscula", homes i dones de Blanes per a la cultura, i també amb Mònica Rabassa, de la revista Recvll. Per nosaltres ha estat un autèntic plaer llegir els poemes i els textos en prosa que es van presentar (pocs, tot s'ha de dir, donat que ha estat la primera convocatòria i aquest fet ha frenat un xic els futurs autors) així com les pintures que, també tímidament, es varen presentar.

Un tastet d'història

El principi de segle ve marcat pel començament del moll (1914) i la fundació de la fàbrica SAFA (1923), peces decisives del redreçament econòmic de la Vila. En el terreny social apareixeran múltiples societats recreatives i un important moviment obrer que arriba a l’actualitat. En aquest moment també s’inicia el projecte del jardí botànic Marimurtra i la modernització de la flota pesquera amb el motor d’explosió

Jardí Botànic del blog Blanes Girona

Port de Blanes del blog Xiquets Pesca

… A principis d’abril de 1924 continuaven a «SAFA: ...els preparatius per a la construcció de l’edifici fà- brica que serà de grans proporcions com tenim dit. Les obres van a càrrec de la coneguda entitat ‘Cubiertas y Tejados’ i deuran ser acabades en un període de temps relativament curt. El tragí que es notarà en els camps de la Roca dintre breus dies serà, doncs, formidable».39 Entre l’hivern de 1924 i el de 1925 els treballs feren camí a bon ritme: «Van convertint-se en un agradable passeig els dies festius les obres de la SAFA, que progressen ràpidament» (7 de desembre de 1924); «Grandiosa fàbrica... línies molt atraients dins l’arquitectura industrial... nau central molt avançada, mostrant la seva grandiositat... naus de ciment armat...» (octubre 1925). Les cases allotjaven ja els seus primers residents, probablement personal de l’empresa constructora («El barri obrer ja està llest i habitat per una nombrosa colònia de treballadors»). I, al peu d’un petit turó adjacent: «s’han aixecat... uns bonics xalets per servir d’habitació al personal tècnic de l’establiment industrial».

En aquest context de barreja entre curiositat i admiració davant d’una obra de dimensions desconegudes a la vila, el redactor de Recull culminava una ressenya de 21 de novembre de 1925 en aquests termes: «...orgull de Blanes, considerada amb justícia com l’establiment fabril més important de la nació en el gènere»

- Dels Orígens de SAFA-Blanes per Pere Sala i López

La cultura no s'atura

Dissabte a Tarragona feia un dia net i clar, força calor per a l’època. A estones bufava vent de llevant sobretot a la zona vital i alegre de la Rambla Nova. 

Cornèlia Abril va passar el dia en la companyia d’Olga Xirinacs. I això significa conversa animada i sempre, entre paraules, una cançó tradicional, acudits, llibres, relats, pensament. Cultura de la quotidianitat i tota la literatura, d'acord amb les respectives maneres d’entendre el món. O potser de mirar d’entendre el món: la situació geopolítica resulta ser prou intensa ara mateix i d’una complexitat singular com per fer anàlisis de tota mena. 

A les set de la tarda teníem presentació a la llibreria de la Rambla que és una llar de llibres, un espai literari amable i amb criteri. Per primera vegada, Cornèlia Abril presentava alhora He d'anar-me'n i Si es fa fosc. Iniciava la vetllada Olga Xirinacs, autora de sengles pròlegs, fent una valoració del nom Cornèlia i de les moltes connotacions d’aquest nom propi. Algunes les coneixíem, d’altres no. I aquí el mestratge, de nou, elevant el significat del nom, com un auguri de futur encoratjador.  

Les integrants de CA vam fer la presentació de la nostra feina. Breument: la dinàmica del grup, qui som, d’on surten els relats, com encarem la dedicació a la literatura, origen i quina presència tenim en el món virtual, tot i que la nostra essència segueix essent el llibre, suport paper per a l'edició de relat en català. Essència i repte principal en un moment de feridora realitat, quan veiem atacs frontals al nucli dur de la nostra cultura. 

Celebrem l'activisme cultural, en totes les manifestacions possibles. Perquè es pot fer des de la quotidianitat, des de les realitats individuals. Des de l'escriptura. Es pot fer i es pot fer bé. No volem ni podem permetre que es malbarati la tradició cultural del nostre país. Educar vol dir fer possible l'adquisició de criteri, assolir seguretat en les idees que no seran una sola sinó moltes; implica saber conviure, no resignant-se a la voluntat d'unes elits i tampoc a ser romanalla. 

La cultura no s’atura: és el motor d’una societat que demana i necessita educació a tot nivell. Gràcies, Olga Xirinacs. Gràcies, la Llibreria de la Rambla. Gràcies, a les persones que van venir a la presentació.