La lluna vola? —Preguntà la Gala, fixant la vista en aquell tros de circumferència penjada d’un núvol, allà on veu volar els avions.
Jo no sé què li devia contestar la seva mare. Jo li diria que sí, que la lluna vola igual que vola el sol, volen els estels, els planetes i tot l’univers. Volem nosaltres, vola el temps i volen les idees. Però com fer-li entendre a una xiqueta que encara no havia fet dos anys?
Maria Aladern, per Cornèlia Abril
(foto de l'amic Josep Valls)
Ella se sentia segura, qualificada i estimada per l’equip de vint-i-tres persones que dirigia. Però l’empresa li va voler prémer el màxim suc promocionant-la. L’havien tret de la seva zona de confort.
Neus Cereijo, per Cornèlia Abril
La Mar seia al sofà enmig d'un mar de llàgrimes fins que la tela es va mullar tant que va començar a enfonsar-se. Llavors va enfilar-se a la taula del menjador, que era prou grossa i semblava prou ferma per flotar, i va seguir plorant desconsoladament.
Núria Farràs per a Cornèlia Abril
L’home comença a parlar i es mira les mans amb fixesa. Molt a poc a poc, sense abandonar la tasca d’amanyagar-se cadascun dels dits, diu: No t’espantis. Tu i jo serem bons amics, oi? L’altre tremola. El gest era escrutador, i, de seguida, rep la primera fuetada. No hi ha hagut contacte físic. Però en la mirada, l'home hi té carregades un parell de bales a cada ull.
El currículum
Dret, segur de sí mateix, el Sr. Smith, amb la mirada desafiant, romania força tranquil.
El cap de personal, des de darrere la taula, se’l va mirar fixament.
—Aquí diu que…
—Ho sé.
—Però això… podria representar una taca a…no ho veig clar, si fos per mi, no…
—No ho veig com un problema. Vostè sí?
El cap de personal sortí un moment del despatx. Havent parlat uns minuts amb el polític, capcot, tornà al despatx.
—El felicito, senyor Smith. Comença demà.
Un any més tard, el Sr. Smith era ministre.
DOS MIL VINT-I-DOS
Quan comença l’any, tendim a marcar objectius que al llarg del temps oblidem i per norma general no es complexen, o sí. Depèn de la voluntat de cadascú.
Jo, aquest any que emprenc, tinc diversos propòsits, i m’agradaria complir-los tots. La vida m’ha ensenyat que l’hem de viure al màxim. “carpe diem”, diuen. Avui hi ets i ves a saber on seràs demà.
El darrer any ha estat molt difícil de gestionar. La pandèmia s’ha endut a moltes persones, grans i joves, i ha trencat economies familiars.
Al meu entorn han marxat amics de manera sobtada quan no els tocava. Ens ha deixat part de la família, uns per malalties irreversibles, d’altres perquè potser era la seva hora, però sempre t’agafa desprevingut.
Per tant, aquest 2022 vull caminar, córrer, nedar, escriure, llegir, cosir, cuinar, viatjar, estar en família, veure els amics. No sabria dir en quin ordre vull que es compleixin aquests propòsits. Tanmateix, els vull aconseguir tots.
Des de Barcelona, per Cornèlia Abril, Neus Cereijo.
Tanquem l'any amb una imatge simbòlica al nostre blog: el baobab que llueix a la barra lateral i que és la coberta del llibre Relats i, també, el motiu per desitjar-vos un bon any 2022.
Adjuntem la vinyeta de Mauro Biani amb el títol de BAOBAB DE LLUITA, PAU i RECONCILIACIÓ És un homenatge a Desmond Tutu, per no oblidar la seva aposta vital.
Dimarts, 14 de desembre de 2021, CORNÈLIA ABRIL va presentar el seu quart llibre en societat.
Va ser un acte entranyable, envoltades de familliars , amics, amics dels amics... envoltats de gent que estima la cultura, com ja hem repetit un munt de vegades.
Va ser a la Biblioteca Comarcal de Blanes.
La Laura Rabassa s'havia llegit el llibre del dret i del revés, i això es va notar, quan va començar a fer-nos preguntes. Hi ha preguntes que demostren que la persona que està presentant un llibre, se l'ha llegit. I l'ha assimilat. No passa sempre, això.
L'altre dia llegia un article de Llucia Ramis, que explicava que alguns escriptors es troben amb gent que els presenta la seva obra i els bons lectors i la gent que s'estima l'ofici d'escriure, s'adonen que aquell personatge (el presentador, que sol ser famós i potser mediàtic) no té ni idea del que té entre mans. De vegades, fins i tot l'autor, per molt emocionat que estigui, ho nota. Això deia l'article. Quina llàstima!
Bé, doncs, no cal ser mediàtic, ni cal ser "famós". Nosaltres estimem les persones que ens envolten, i que saben apreciar aquesta feina. Per nosaltres és un orgull! Gràcies, Laura!
Ja hem dit als nostres facebooks, que ja deveu haver llegit, que és de rigor agrair l'assistència (en viu i en directe o de cor), de tanta gent que encara s'emociona amb un llibre a les mans.
Estem molt i molt contentes, perquè en breu en farem la SEGONA EDICIÓ, que es diu aviat!
Vegeu que aquí, a la vostra dreta, teniu la possibilitat de comprar MARQUES DE TRINXERA, o aquí mateix, només a un "click".
I, si preferiu anar a la llibreria, a Blanes ho podeu fer a Llibreria Ça trencada, us enllacem amb el seu facebook. Gràcies, Xavi!
Finalment, i repetint-nos de nou, volem agrair a la Biblioteca de Blanes —que és una biblioteca "que fa coses"— l'agradable acollida amb què sempre ens rep.
Gemma Ciuró i personal de la biblioteca, sou "la nostra biblioteca!"
Ep, i no oblidem l'Eva Palau, que és qui sap més coses de Blanes, i ens les explica totes!
Us deixo algunes fotos perquè gaudiu del nostre moment, tal com en vam gaudir nosaltres.
I us recordo que encara gaudireu més quan llegiu els cinc relats de les cinc dones que, en aquest llibre, formem Cornèlia Abril.
Els relats són aquests:
La casa de la Fernanda Valdés, de Maria Aladern
Aurora, de M.Montserrat Medalla
La pau era lluny, de Neus Cereijo
Rocío, d'Elisabet Moreno
La primera línia, de Matilde Nuri
Imtages, d'Olga Xirinacs.
Un pont per ultimar detalls.
Hola! Com va tot?
Anem fent, ja veus. Tenim, aquests dies, un pont llarguíssim, que a Cornèlia Abril li vindrà molt bé per preparar-se per l'esdeveniment, important, que es donarà el dia 14 de desembre.
Esdeveniment? Un altre llibre, potser?On?
A la Biblioteca de Blanes! Síii, un altre llibre! El quart, ja!
Quan dius que serà, això?
El dimarts, 14 de desembre, a les 19 h.
Les 19 són les set?
Si, és clar! A les set de la tarda et vull veure a la Biblioteca, sí o sí, com diuen ara!
Ja, ja vindré
Vindré? Vull sentir "Vindrem"
Ja vindrem! I vols dir que no hi haurà problemes?
De què?
D'aforament i...
Nooooo! Veniu amb la mascareta i recordeu allò de "Distància, mans, mascareta". I seieu tranquil·lament, a sentir la presentació que farà la LAURA RABASSA, junt amb la Maria Aladern, l'Elisabet Moreno, la Neus Cereijo, la Matilde Nuri i jo mateixa, la Montse Medalla.
Ah! la Laura Rabassa?
Síiii, la germana de la Mònica, ja la coneixeu. Les coneixeu totes dues. Unes boníssimes gestores culturals. No us ho perdeu! I a més, aquest cop, tres som de Blanes, eh?
Ostres, sí, és prolífic, Blanes, en matèria d'escriptura...
En matèria de cultura, en general, ep!
Sí, això volia dir... No ens ho perdrem, segur que no! Com dius que es diu, el nou llibre?
MARQUES DE TRINXERA
Caram, no us hi poseu per poc, eh?
No! Cornèlia Abril mai no s'hi posa per poc! Mai!
Fins el 14 de desembre, doncs! Ens anirà bé per comprar algun llibre per regalar, ja veus!
Encantades! NO US N'OBLIDEU!!!
Per a res! Que passeu un bon pont!
