La Bruna, des de ben petita, ajudava als seus pares al forn. La tradició de fer pa venia de molt enrere. Al rètol de la botiga hi deia “FORN CAL SISCU. Forners des de 1906”. Era l’únic lloc del poble on podies trobar pa de pagès i una coca de forner per llepar- se els dits.
En Siscu, besavi de la Bruna, com també l’avi i el pare, tots es van dir Siscu, i tots van fer pa; i la besàvia, l’àvia i la mare varen ser les que despatxaren a la fleca. És per això que a la Bruna la coneixien com la filla de la fornera.
Els seus pares no van imaginar-se que acabaria trencant la tradició, dedicant-se a una altra cosa i deixant el poble orfe d’aquell pa tan especial. Els vilatans i els turistes haurien d’acostumar-se a comprar les baguetscongelades del supermercat.
Quan la Vicky la va conèixer, la Bruna encara era adolescent. Percebia en ella un gust exquisit per vestir-se. Era d’aquelles persones a qui l’elegància li venia de mena. Ja podia anar vestida amb un xandall, una camisola o un conjunt de festa que sempre ho portava amb distinció.
Quan la veia pel carrer amb les amigues, era la noia que més brillava. L’enlluernava la seva manera de caminar, la seva distinció i senzillesa. Tenia un encís especial que l’enamorava. Quan la Bruna va finalitzar els estudis obligatoris, la Vicky va proposar-li entrar en el seu negoci.
La Bruna no es va arribar a plantejar què seria de gran. Ella sabia que havia de continuar amb la tradició familiar: fer pa i aquella coca tan bona. Tenia pensat anar a estudiar a una escola de pastisseria per modernitzar el forn de CAL SISCU, però alhora, sempre estava envoltada de revistes de moda i intentava esbrinar com devia ser i què es devia sentir al dissenyar aquells vestits que li tenien el cor robat.
Neus Cereijo - Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada