La filla de la fornera

La filla de la fornera

        El primer que feia la Vicki al llevar-se era anar a la fleca de Cal Siscu a comprar una coca de forner per esmorzar ella i en Paco. L’olor de pa i el bon caràcter  de la Bruna eren  dos bons motius per començar el dia.

       Tot i ser dues persones molt diferents, havien simpatitzat, no sabien ben bé per què.   La Viky admirava el tipus estilitzat de la fornera. La seva manera de moure’s i l’elegància en el  vestir. Així que tenia un moment lliure  no es movia del local de la Viky, li agradava emprovar-se l’últim que li havia arribat i no es cansava de fullejar els catàlegs.  

        D’altra banda, a la Bruna, encara que semblés mentida, li agradava el tipus rodonet de la Viky, que lligava amb la seva cara afable i de bona consellera. Escoltava la Viky. Massa, deia sa mare, des que un dia havia sentit una conversa que no li va fer cap gràcia. 

         —Si tant t’agraden els retalls i els vestits, per què no vens a treballar amb mi?—li havia dit la Vicky a la Bruna—  Per sort tenim força feina. D’aquí a dos mesos naixerà el meu fillet i jo no podré donar l’abast a tot. 

          —Ja m’agradaria —respongué la Bruna amb els ulls esbatanats— però els meus pares es refien de mi  —I tot el poble— afegí.          

—Però la vida és tan sols teva. A més a més, qui et diu que els teus fills, si un dia en tens, voldran seguir l’ofici? No hi ha res que duri sempre— insistí la Vicky—  D’altra banda, els teus pares poden trobar una altra solució, com ara llogar una persona.

       Els forners es van posar les mans al cap. No en volien sentir a parlar. Com més dies passaven, més engrescada estava la seva filla. Fins que un matí  el forner va trobar en Paco Pons, i tot fent una cervesa , el noi li va comentar si sabia alguna barqueta que estigués en venda. 

       —I doncs, que vols canviar d’ofici? 

       —No és això,   no m’importa la feina. La Vicky és a punt de parir i no la vull deixar sola, i desprès amb una criatura petita, ja em direu... No és plan per un home casat, passar tant de temps lluny de la família!

        I així a l’hora de dinar, els dos homes van tornar contents cap a casa, i no per la cervesa, precisament, sinó perquè havien solucionat els seus problemes familiars i laborals.

Maria Aladern- Cornèlia Abril