Aquest anglès eixut, de
galtes vermelles i mirada tèrbola li ha cridat l’atenció. Ja fa estona que ha
entrat i tafaneja alguna cosa del carrer per sobre els xuxos de l’aparador,
alhora que s’amaga per no ser vist. Avui
era el darrer dia que s’hi estaria, al forn amb els pares. Finalment, van
accedir a deixar-la treballar a la botiga de la Vicky durant un mes de prova, i
si passat aquest temps, la Bruna volia continuar, ells buscarien algú que la
pogués substituir al forn. Només tenien aquella filla i, com tots els pares,
volien el millor per ella.
─La nena ha de trobar el
seu camí─ deia la mare al pare, en un to calmat i conciliador.
─Ja te un camí ben
planer que nosaltres ens hem cuidat de deixar-li net de pols i palla. No sé què li ve ara amb la tonteria aquesta de la moda. Pel pa, sempre hi haurà
clientela.
Sort de la mare, que
posava oli en aquell conflicte, i sort que la conversa del pare amb en Paco, el
marit de la Vicky, també havia suavitzat la situació.
Aquest home estrany fa
veure que busca alguna cosa a l’expositor de les llaminadures, mentre ella atén a dues clientes que ja porten tres quarts d'hora fent safareig i que sembla que han
menjat llengua per esmorzar. Aquest home estrany està fent temps per quedar-se
a soles amb ella, d’això no en te cap dubte, quan sent com la mira de reüll. L’ha
clissat de seguida i ha pensat que potser vol robar-li o alguna cosa pitjor. Li
ha agafat por i abans que les dues dones surtin del forn, ella ja crida al
pare, portes endins.
─Pare!!! S’han acabat
les coques integrals i els panets de Viena. Au va! Fes-ne via, que la Conxita és a punt d’arribar i ja saps com se les gasta!
La qüestió és que la
Bruna està sola, aquest matí de principis de març, perquè els pares han anat a
cal notari per alguna cosa de l’herència de l’avi Martí i ella no vol que aquest
guiri sortit del no res, ho sàpiga.
Quan les dues dones han
marxat, de sobte, en un impuls anòmal, l’home s’ha acostat a la caixa on ella
sembla haver quedat enganxada, i li ha dit:
─Excuse-me
senyoreta Bruna. No s’espanti. Vinc a demanar-li un favor. Ja sé que no em
coneix, més aviat que no em reconeix. Soc l’exmarit de la Vicky, la noia que
té la botiga de bikinis. Sé que vostè és molt amiga de la Vicky i que en
breu, anirà a treballar amb ella. Seria tan amable d’entregar-li aquest sobre, quan la vegi?
Continuarà
Eva Ariza per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada