Obrí una petita botiga pensant en les dimensions del llogarret on vivia, i a poc a poc es va fer un nom i anaven a comprar-li senyores d’arreu de la comarca. Tingué la possibilitat d’expandir-se, però, de moment, no va voler. Amb el que feia ja en tenia prou per gaudir treballant, i adelitar-se de la vida amb el seu estimat Paco Pons, quan tornava de muntar i desmuntar les fires d’altres pobles costaners.
Quan necessità d’algú que l’ajudés, perquè li faltaven mans per dur la botiga i dissenyar i confeccionar els vestits de bany, contractà la Bruna, la filla de la fornera del poble, aportant-li els seus coneixements, a banda que anés a formar-se a una escola de disseny.
També va demanar a la Carmen Amaya, la dona morena de cul gros que va conèixer en arribar a aquest preciós poble que li ha donat tanta felicitat, i a qui va comprar el barnús mariner de ratlles blaves, que s’ocupés de la botiga. Des del primer moment intuí que seria la reina de les vendes. Era capaç de vendre una pila de paraigües en el desert i esplaiar-se a l’hora de fer-ho amb una imaginació encantadora.
La Vicky Francis pensava que no hi ha res millor que gaudir amb el que fas, perquè aconseguiràs el que voldràs.
...
Neus Cereijo- Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada