Els desitjos
Li van donar la millor educació. Eren feliços perquè li veien un futur encisador. Un noi amb voluntat, estudiós, responsable, intel·ligent, amb sentit comú, potser una mica absent i poc entusiasta per expressar les emocions.Quan acabà la Universitat va fer el Doctorat. Els pares, que només tenien els estudis primaris, somiaven en què el seu fill es dediqués a la recerca, o ves a saber què, però prou important per a sentir-se orgullosos.
Somiar, somiar i somiar ... Els pares. Ell tenia interès per l’estudi, però continuava dispers en un món que no entenia.
Un cop enllestit el Doctorat, ni tan sols va voler provar de treballar en allò amb què la família s’havia il·lusionat.
Agafà una motxilla amb algunes peces de roba necessàries per sobreviure, es comprà un tros de terreny al mig del no-res, i es construí quatre parets per aixoplugar-se. Allà va aprendre a conrear d’una manera sostenible. Vivia com un ermità i es va trobar a sí mateix
Neus Cereijo, per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada