L’home amb auriculars
viu una història on la resta de passatgers no tenim cabuda. De tant en tant,
alça la mirada del dispositiu i ens observa impassible sense cap mena
d’interès. Després de comprovar que tot segueix com fa cinc o deu minuts (atrapats
en un mon paral.lel, gairebé tots tenim al subconscient una alerta que ens
torna a la realitat a cada poc) reprèn la seva història.
Una frenada violenta
seguida d’una pluja de maletes i el conseqüent guirigall de crits, ens ha encabit
de ple a la nova història que viu l’home (ara) sense auriculars.
Eva Ariza, per Cornèlia Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada