MATERNITAT
Quan va tenir els fills es creia la millor mare de l’univers. Tot ho raonava amb ells i es percebia forta, seductora i encisadora.
Que gran és la maternitat, pensava ella. Se sentia estimada i necessària. Útil.
En arribar a l’adolescència, ells la miraven amb uns altres ulls, però la mare, lluitadora com era, els acompanyava en el seu camí, sempre al seu costat, mai frontalment.
Ara ja no la necessiten i ella, en els rols de filla, mare i àvia se sent perduda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada