"Sóc, ets, som dones", Cornèlia Abril a Pallejà

Una crònica hauria de reflectir allò que s’ha esdevingut amb objectivitat i no puc prometre-la perquè sóc part implicada en l’acte que us vull explicar. Miraré de ser tan fidel com pugui. «Sóc, ets, som dones» va tenir lloc el dijous passat, 30 de març al castell de Pallejà, com a cloenda de les celebracions del «Mes de la Dona», promogudes per l’Ajuntament del poble. A l’acte, Cornèlia Abril volia fusionar el jazz, el flamenc, la literatura, i compartir experiències amb dones de Pallejà que dediquen temps a l’activitat creativa.

D’entrada, us he de dir que el castell de Pallejà, de finals del segle XVI, està en un magnífic estat de conservació i imposa per la seva sòbria bellesa. Hi alberga una sala d’actes gran, amb una sonoritat magnífica, que transmet bones vibracions, que encomana l’esperit dels joglars. El marc, doncs, no podia ser més idoni.

L’acte va arrencar quan passaven uns minuts de les set. Amb una il·luminació molt càlida, Standardsduet, el duo format per la cantant Tere Fernàndez i el pianista Jordi Vall, ens van interpretar «Route 66» i «Lullaby of birdland», dues peces clàssiques del jazz, que van engrescar el públic. La Tere i en Jordi formen part del cor de gòspel la «Bella Quirze Band» de Sant Quirze del Vallès, on es van conèixer. Des del primer segon van saber crear l’atmosfera especial que va embolcallar tot l’acte.

La benvinguda va donar-la Montserrat Escobedo, regidora d’Igualtat i Cooperació de l’Ajuntament de Pallejà. Montserrat Medalla va explicar qui era Cornèlia Abril, l’autora de les vuit ànimes. Mercè Bagaria se centrà amb el primer recull del grup, He d’anar-me’n, publicat per Edicions Els Llums, que no tan sols és un llibre sinó una mena de conjur màgic, per aplicar a la vida.

A continuació, Marta Pérez i Sierra va presentar totes les convidades i va donar pas a Alexandra Morera, poeta i rapsoda, conductora del programa «Essències» a Ràdio Molins de Rei. La veu prodigiosa de l’Alexandra va emocionar el públic, sobretot amb el poema dedicat a la mare «Venera el seu record si ja no pots gaudir-la, i porta-li un pomell de dolços pensaments, si encara l’heus amb tu i encara pots sentir-la, si encara tu tens mare... no saps el molt que tens!». Amb els aplaudiments, van arribar els primers «bravos».

Llavors Matilde Nuri i Marta Pérez i Sierra van presentar la primera pallejanenca convidada: Rosa Juncadella, una dona molt eixerida de 81 anys, que escriu poesia, que va assegurar que gaudia dedicant el seu temps lliure a l’Associació d’Amics del Teatre, que ha creat conjuntament amb el seu marit, que és una fan de les xarxes socials (té Twitter i Facebook) i es mou per Internet com un peix ho fa a l’aigua, perquè «cal anar amb els temps que ens toca viure», va dir convençuda. Va recitar-nos «Pinzells màgics» amb l’energia d’una joveneta i ens va deixar a tots entendrits i amb la boca badada.

Quan va pujar a l’escenari Andrea Jiménez se’n va accelerar el cor, perquè va arribar amb uns texans i una samarreta, els cabells deixats anar i sense una gota de maquillatge i ningú s’esperava aquella transformació. Aquí les paraules no poden fer justícia. Cal que mireu bé les fotografies. Acompanyada d’en Jordi al piano va omplir l’escenari amb el duende que tenen les grans artistes, i els bravos es van tornar a sentir.

La desfilada de les ànimes

I va arribar l’instant que Cornèlia Abril presentés les seves ànimes: l’apassionada de Montserrat Medalla, la gormanda de Sílvia Armangué, la primitiva de Maria Cirera (que no va acompanyar-nos perquè per damunt de l’ànima primitiva hi ha la materna i el petit Lluc la necessita més que ningú), la felina de Pepa Bagaria, la turmentada de Mercè Bagaria, la reflexiva de Matilde Nuri, l’etèria de Carmen Sanzsoto i la romàntica de Marta Pérez i Sierra. La desfilada de les ànimes sempre és molt benvinguda per al públic. Com que aquest estava absolutament entregat, els aplaudiments van durar molta estona i ens van emocionar molt.

Sense donar treva, l’escenari es tornà a omplir de música. Standardsduet va interpretar dos clàssics més. Us deixo els títols, perquè si no coneixeu les cançons feu per escoltar-les. Amb «Georgia», la màgia era absoluta. Amb «Autumn leaves» (que reconec que és una de les meves cançons preferides), l’Andrea es va sumar a la interpretació. El moviment de braços de la ballarina era tan dolç i suau com la veu de la Tere i totes dues ens transportaven a l’arbre que es va despullant de les fulles quan arriba la tardor. Poesia sublim. Un dels moments més àlgids de l’acte.

I novament dues dones de Pallejà van afegir-se a l’acte. La primera va ser la pintora Teresa Riera que va ser entrevistada per Sílvia Armangué. La Teresa, que és autora d’un mural al castell de Pallejà i mestra del taller de pintura, ens va explicar que fa poc es va endur als seus alumnes a la fira ARCO a Madrid, perquè poguessin experimentar de ben a prop les diferents tendències que hi ha a la pintura. Va confessar que també sent el cuquet de l’escriptura i va quedar palès el seu tarannà entusiasta. Aquest mateix tarannà el vam poder copsar a Maria Rosa Toldrà, l’alumna més antiga del taller de puntaires. Pepa Bagaria i Matilde Nuri van entrevistar-la, però la Maria Rosa no parava quieta i d’una bossa, com un mag fa aparèixer un conill d’un barret de copa, anava traient peces i peces elaborades amb puntes de coixí molt boniques totes. La Maria Rosa ens va assegurar que l’afició que hi ha a Pallejà per les puntes de coixí no coneix ni edat ni gènere, perquè entre els alumnes hi ha nenes i nens i també homes adults. I aquesta notícia en un acte dedicat a la dona ens va fer pensar que la nostra societat, tot i que a poc a poc, es mou cap a la igualtat.

Després, Alexandra Morera ens va deixar extasiats amb el fragment que va interpretar de «L’hostal de la Glòria», de Josep Maria de Segarra. «perquè aquest home retornés a tu, faries els més aspres sacrificis, faries tot el que no ha fet ningú, i daries la sang d’una vegada...». Amb quina passió recita aquesta dona, quin foc té a les venes i amb quina convicció transmet el vers!

Comiat amb rifa solidària

Era el moment d’enfilar la recta final de l’acte, Standardsduet va oferir-nos dues cançons més, les ànimes de Cornèlia Abril van fer una lectura de textos. Pepa Bagaria va acostar-nos un passatge del seu relat «Rose Hill House», del recull col·lectiu He d’anar-me’n, un relat que té els maltractaments com a transfons. Carmen Sanzsoto va mostrar-nos que, a més de saber fer poesia amb els pinzells, en sap fer amb les paraules. Montserrat Medalla ens va portar un fragment del seu recull Dones de vidre que descriu els trastorns alimentaris. Marta Pérez i Sierra va llegir «Fadalila» acompanyada de la titella que va inspirar-li la història, un relat publicat a Bavastells, que parla de les dones empresonades. Després va recitar «Sufocacions», del poemari M’he empassat la lluna. Era un tema molt idoni perquè Andrea Jiménez ballés en companyia del vano. Us ben asseguro que el feia volar més que moure’l. Matilde Nuri, com l’ànima reflexiva que es, va recitar amb morositat, perquè el públic no perdés cap paraula i pogués copsar la delicadesa dels seus versos. Va arribar després el torn de qui us parla, Mercè Bagaria, que també va triar la poesia com a expressió. Tot un repte. I més tenint en compte que Andrea Jiménez va ballar un dels poemes. Va cloure les lectures Sílvia Armangué amb una mostra del poemari Estats del metall. «Podria haver estat, aquest nostre, un amor de lluna tatuada a la pell dels marges de salobre...», deia la Sílvia i ballava l’Andrea. No hi ha com un poema d’amor com a comiat.

Encara hi va haver dues cançons més. La darrera «My funny Valentine» va ser una autèntica exhibició de la fusió jazz-flamenc. I en acabar, es va dur a terme la rifa solidària. Carmen Sanzsoto havia donat un quadre preciós. El podeu veure a les fotografies. El número de la sort va ser el trenta-tres i l’afortunada que se'l va emportar cap a casa va ser Aurora Giménez Padilla.

Vam anar-nos-en de Pallejà amb el cor ple de goig, amb ganes de tornar-hi, amb amics nous i de retrobats que van venir de lluny. Gràcies, amics, per fer-nos costat. La nostra gratitud a l’alcaldessa, que no va poder assistir per motius professionals, a la regidora d’Igualtat, a la dinamitzadora Maria José Danoz per estar pendent de les nostres necessitats, també per en Miquel, que ens va ajudar amb el so, i no podem oblidar-nos de Joan Ramon Riera, d’Edicions Els Llums, per estar al peu del canó.

Qui us ha escrit la crònica és l’ànima turmentada de Cornèlia Abril. A Pallejà, abans, durant i després de «Sóc, ets, som dones», vaig ser l’ànima feliç. Tant com ho sóc ara rememorant un vespre inesborrable.

Les fotografies han estat cedides per Marta Pérez i Sierra, Alexandra Morera i Joan Salvador Gelabert.