Avui per força hem de parlar, ja des del record, d'un escriptor hongarès. Dic per força, perquè acabo de llegir a la premsa que Imre Kertész ha mort.
De tota la seva obra, en podria fer elogi o glosa. I això, ara, no és el que em ve de gust. No estic trista, però sí impressionada. He llegit, rellegit i tornat a llegir un munt de vegades l'obra de Kertész. He estimat l'home i l'escriptor. Em sembla un autor imprescindible si es vol entendre el segle XX, la condició humana i la difícil existència dels sobrevivents.
Jo li diria avui GRÀCIES, pel testimoni. La meva gratitud per uns conceptes bàsics. De Kertész he après que a vegades no equivoquem la presa de decisions però sí el mètode de treball; llegint les seves obres he adquirit consciència del que significa l'esperit de la narració; he admirat la seva prosa, tensa i elegant; i, com ja he repetit fins al cansament, dues idees centrals, l'eix del seu pensament: primera: 'Y dejad de decir por fin, dije con toda probabilidad, que Auschwitz no tiene explicación, (...) lo que en verdad no tiene explicación no es el mal, sino lo contrario: el bien. (Kaddish por el hijo no nacido), i segona: és immoral ser moral en un món immoral.
Les mans de Kertész. El seu somrís tímid. La veu forta que tenia.
El veig passejant amb la seva esposa.
Un dia, a la zona rural prop de la frontera amb Romania, vaig preguntar a un hongarès què en pensava de Imre Kertész. La resposta que vaig rebre va ser del tot decebedora: li semblava un hongarès enfadat amb el hongaresos; no li interessava gens.
En castellà, a 'Una historia: dos relatos', Kertész comparteix llibre amb un cognom il·lustre a Hongria, Esterházy. El relat que hi publica 'Expediente' és una joia perfecta.
A 'Yo, otro. Crónica del cambio' ens diu: 'Yo', una ficción de la que a lo sumo somos coautores'.
Zia, que més o menys vol dir arreveure. Fins sempre
.
9 comentaris:
Gràcies, ànima reflexiva.
No conec l'escriptor, sacrilegi (suposo), però intentaré conèixe'l!
UNa cosa que no té a veure amb el tema: no veig la foto... veig un quadret amb un interrogant, com si no s'hagués publicat bé. T'ho mires? Un petonet, Cornèlia!
Araaaaa! ;)
Moltes gràcies per apropar-nos a aquest autor. Tinc un espant especial pels llibres que parlen dels camps de la mort, de petita, a casa hi havia un llibre documentat amb fotos, i una d'elles, o moltes, em van horroritzar tant que encara em fa mal. Potser ja és hora que faci un pas endavant. Una abraçada, Cornèlia!
Vaig llegir "Sin destino" fa uns anys. Imprescindible, i tant! Gràcies per aquesta ressenya i per recordar-nos a aquest autor, merescut Premi Nobel de 2002!
ah, menys mal!
ara ja veus els 4 llibres
sacrilegi, no; cadascú llegeix els llibres que vol llegir, i ja està;
però a mi Kertész m'agrada molt, molt i sempre el tinc present
.
Sílvia, et recomano l'obra del Kertész molt madur, com diu ell, quan ja no parla dels camps, sinó que ja reflecteix el pensament i les conclusions d'un home que ha patit durant 6 dècades la privació de llibertat: com veu ell la vida, els homes, la seva professió d'escriptor i de traductor, el futur, el món;
per començar, podries llegir Expediente, un relat breu, d'unes 40 pàgines, és l'essència de Kertész
.
Sí, un Nobel merescut; aquest sí;
prova a llegir 'Kaddish per el fill no nascut'; a mi encara em sembla més imprescindible
.
"Liquidació" és una novel·la d'aquelles que se't queden ben gravades per un munt de raons: l'estil de l'autor, el discurs, les reflexions que obliga a fer al lector sobre el be i el mal, sobre la culpa... Realment, és un autor imprescindible.
Publica un comentari a l'entrada