Carmen Sanzsoto - POEMA SENSE TÍTOL
POEMA SENSE TÍTOL
Acaronant la riba
mansa, molt mansament,
agitant records
oblidant promeses
desangelada la nit es presenta.
Però és tanta la seva fúria continguda
i tanta la seva passió desenfrenada
que abraçant la sorra
l'arrossega als profunds avencs del record.
Tant soroll, tanta vida,
graons, escales,
pedres, murs i fronteres
il·lusions consumides en l'espera.
Pujols invertits,
negres esquinçalls d'ànimes del passat,
pòsits de set mars,
aires de quatre vents.
Una lluna que passa,
mil llunes que es perden,
oblidada l'escuma en una roca,
vestigis d'un naufragi..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada