Divendres, a Cerdanyola, a la Biblioteca Central hi havia un reclam poètic de qualitat.
Espectacle Poesia Escènica Com elles.
Però la vetllada començava amb sorpresa, fora programa: la lectura del poema 'Preneu les roses', d'Olga Xirinacs, en set idiomes. L'àrab té una musicalitat molt plana, com una pregaria mussitada. La versió italiana em sembla excel·lent; el lector la va recitar perfecte. El català, respira. L'anglès i el francès. Castellà, gallec. Alemany. Els idiomes que no conec van puntejant amb sonoritats variables els noms propis: Tolstoi, Odilon Redon, Puixkin, i amb aquest referent entenc com camina el poema.
De Com elles diré, breu i concís: poesia.
Retrobament amb 'les millors poetes internacionals des de principis de segle XX',
Direcció i dramaturgia de Sebastià Portell i Clar.
Tria de poemes per part de Mireia Vidal-Conte.
Reciten Odile Arqué i Mireia Vidal-Conte.
Amb la col·laboració especial de Marc Romera.
Quan Odile Arqué recita o canta. Quan Mireia Vidal-Conte recita.
Quan Marc Romera sols apunta el nom o recita. Quan les tres veus interaccionen.
Quan refinament, força i distinció. Quan l'elegància.
Quan la poesia.
Magistral.
2 comentaris:
Que bonic, reconèixer la sonoritat d'altes llengües!
Quan la poesia.
això vindria a tomb d'aquella idea, potser certa, quan diem que la poesia és música, musicalitat en tot cas;
i també, per la teva professió de logopeda, quan ens parles de la sonoritat de les llengües, del què diem sense ben bé dir;
quan la poesia: fem silenci i escoltem, un plaer dels més intensos que conec
.
Publica un comentari a l'entrada