JOHN BROWN
Era ahir nit quan, ben instal·lada en el sofà escoltava el concert d’Oques grasses. Marededéu quina energia i quin soroll, jo no hi estic acostumada! La veritat és que no me n’assabentava de res, ni coneixia les cançons, quan tot d’una va aparèixer, a baix, al cantó esquerre de la pantalla, el rètol “JOHN BROWN”.
Llavors la veu del guitarrista: “Jhon Brown era un petit indi... guitarra i més guitarra i més John Brown i més petit indi..."
De sobte em va venir a la memòria quan els meus fills anaven al Cau.
La meva neta també la sabia, em va dir de quan anava a I-3. Em va preguntar si jo en sabia més, i tampoc. Ho vaig preguntar al meu fill, també la recordava del Cau, però tampoc en sabia més tros. I així va passar la tarda. La Gala feia un tren i jo li passava les peces acompanyades del “petit indi” que no ens el trèiem del cap.
John Brown era un petit indi...
I aquella nit, tampoc la melodia no em deixava dormir. Fins que el matí ho vaig buscar i li vaig poder explicar a la meva néta qui era en John Brown. Com aquell petit indi, va ser una gran personalitat, abolicionista, que protegia els drets dels esclaus. Res a veure amb el "petit indi" de la cançó!
—En va salvar molts!
—I com va acabar? —demanà la Gala.
—Li va semblar que li quedava molt per fer, encara! Es veu que, d’una vegada volia finalitzar aquella lluita i va intentar rearmar els esclaus fugitius. Però com que no tothom hi estava d’acord, va ser jutjat i el van penjar.
I d’aquesta manera, a través d’una cançoneta que havíem après molts anys enrere, ens vam endinsar en la història d’Amèrica.
Maria Aladern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada