La claror es va tornant tímida, deixant pas a la foscor. La llum s’apaga i els pensaments se m’enfosqueixen. Al meu voltant no passa res; ningú s’adona que està arribant la nit. Tothom camina d’un lloc a l’altre esperant un destí incert o, potser, un camí del tot cert. I jo espero el meu torn, realment sense un futur veritable.
A la terrassa del bar on estic, la taula amb estovalles grises, tovallons de vellut i cadira granat forma una unió òptima amb la resta de taules i cadires. Totes, perfectament alineades, tenen al centre una espelma de color de rosa amb una flama que, quan està a punt d’apagar-se, treu de les seves entranyes unes espurnes i reapareix amb tota la seva força, revivint una vegada i una altra la mateixa situació.
Rondejant aquestes taules, homes i dones ben diversos parlen de les seves vides amb la mateixa sintonia i intensitat que les flames i les seves espurnes. Aquests homes i dones estan integrats en el conjunt de taules i cadires; les seves robes, de colors tardorencs, es confonen amb les fulles daurades i taronges caigudes dels arbres del voltant, formant una harmonia perfecta. Algunes dones porten grans fulards al voltant del coll per protegir-se d’aquest aire que tant s’agraeix després d’un estiu calorós.
El cel ara ja està plenament adormit i, discretament entre els arbres, es veu la lluna, que amb una llum tènue i innocent enlluerna algunes taules i els fa perdre la intimitat. Ja ha arribat la nit. Es respira un aire agradable. La sensació és de calma, i la plàcida olor de cafè amarg, enmig de converses afables i d’altres de tortuoses, ho envolta tot. Només caldria una música suau per acabar d’arrodonir la bonança de l’entorn.
Jo segueixo esperant que arribi el meu torn. No sé quan serà, però aquesta quietud m’endinsa en el meu interior, em convida a fer un passeig per la vida i a digerir que alguna cosa ha de canviar en el meu recorregut rutinari per retrobar-me i viure el moment amb satisfacció i plenitud, sense creure que els temps passats van ser millors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada