Cornèlia Abril ja es troba a les acaballes de la seva novel·la conjunta. Com que habitualment escric escoltant música, he volgut relacionar la música i el llenguatge, ja que crec que comparteixen moltes característiques. Apareixen a la infància, milloren amb la pràctica i tots dos tenen la seva funció comunicativa capaç de transmetre idees i sentiments. He trobat interessant buscar la similitud entre una orquestra i el treball d’ escriure una novel·la a diverses mans. La diferència principal rau en la naturalesa de la col·laboració: l’orquestra és una col·laboració interpretativa basada en la disciplina i la coordinació d’un grup nombrós de músics sota una mateixa direcció. Hi ha una partitura estricta i un director que unifica els criteris d’interpretació, i els músics hi aporten el seu talent tècnic. En l’escriptura conjunta, el procés és diferent. Els autors discuteixen la trama, les idees i els arguments d'igual a igual i prenen decisions consensuades. En un concert, l’acció passa simultàniament en temps real, mentre que en l’escriptura conjunta, un autor pot escriure un capítol al matí i l’altre revisar-lo al vespre. A l’orquestra, els instruments de vent, corda i percussió sonen alhora, i es reconeixen els timbres individuals formant un tot. Em pregunto si en un text compartit l’ideal sol ser aconseguir una sola veu on el lector no sigui capaç de notar en quin paràgraf s’ha canviat de mans o bé és millor que cadascú tingui el seu propi estil i es mantingui la identitat de cada escriptora al llarg del relat.
Neus Cereijo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada