Foto trobada a google
La Joana percep que avui serà d’aquelles nits que tocarà llegir fins que els ulls li diguin prou. Ell ja s’ha cansat de veure la televisió i de manera rutinària ha anat a l’habitació sense dir-li bona nit.
Al cap d’una estona d’estar asseguda al sofà mirant fixament un punt indeterminat, la Joana decideix anar al llit. La nit serà llarga —pensa—.
Ell s’està amb els auriculars posats mirant a la tauleta una d’aquelles sèries que li fan agafar el son en un no res. Ella pren el llibre de la calaixera i es posa a llegir, però els ulls se li acluquen de sobte i apaga el llum. En aquell moment és quan li venen els fantasmes al cap, i se li posen a la panxa aquelles bestioles que no pot dominar i el cervell li va a mil per hora, preocupant-se d’una manera descabellada de tot el que passa en el seu món més proper. Comença a fer voltes al llit, a tapar-se, destapar-se, i ja torna a estar desvetllada. Agafa el llibre i llegeix, els ulls se li tanquen una altra vegada i aprofita a quedar-se a les fosques. Però els animalons tornen a venir.
Ell ja fa estona que dorm. Amb els auriculars posats i la tauleta engegada, fa aquella cara de felicitat que tant enveja la Joana Quan entra un raig de llum per la finestra, les papallones de la panxa es relaxen i sent una llosa a cada ull, i per fi es tanquen i queda rendida. Al cap de mitja hora sona el despertador i aquelles lloses no la deixen obrir els ulls, però ell la crida
—Joana, Joana, mira que n’ets de dormilega! alça’t, que arribaràs tard a la feina!
3 comentaris:
Ben cert. Un bon amic deia sempre: "dura poc l'alegria a la casa del pobre". Posa-hi el pa, la son, els diners, etc. etc., tot se'ns fon aviat als dits.
Per una alegria perdurable, que dir-ho no costa gens, brindo per l'eterna primavera literària. Abraçada. OX
Brindarem per l'eterna primavera literària i perquè les alegries sempre siguin perdurables. Gràcies, Olga.
Una abraçada de totes les Cornèlies,
Neus, m'ha agradat aquest micro on els neguits de la vida es converteixen en bestioles que s'activen a l'hora de dormir. A qui no li ha passat o li passa això? Irònica i alhora bonica manera de parlar de l'insomni amb uns personatges tan propers que podrien ser qualsevol de nosaltres. Jo també brindo per l'eterna primavera literària.
Ptns
Publica un comentari a l'entrada