divendres, de maig 20, 2022

Visió nocturna


En el barri solitari només es veia la claror que venia de la botiga. Faltava poc per tancar, i al donar l’última ullada a la porta vaig quedar clavada al terra. Tot pujant els escalons de l’entrada, veia venir dues samarretes blanques, amb màniga curta, que s’anaven atansant... atansant... No, no m’ho podia creure! Fins que els vaig tenir al davant no me’n vaig adonar que la pell d’aquells homes era del color de la nit!


2 comentaris:

Eva ha dit...

A aquest micro no li calen imatges. Es una imatge en si mateix. Molt divertit Maria!

Montse ha dit...

Ostres, Maria, quin ensurt, veure les samarretes blanques que es movien i s'atansaven! Sembla una història de Stephen King, hahaha!