La imatge no és gaire clara. De lluny, es veu la prolongació d’una part i prou. Podria ser una mà? O el dit d’una mà? Un membre de carn i ossos? O potser una extremitat ortopèdica? No se sap. El cas és que, de lluny, s’aprecia un moviment constant del que podríem anomenar elongació. Ve a ser un possible allargament del cos, masculí o femení, que això tampoc no es reconeix amb exactitud. Però en tot cas la susdita part extensible belluga com l’utensili fidel que és, i busca un piu i el prem. L'execució és fàcil i precisa. El botó sancionador regula el soroll, la temperatura, la claror, l’encesa i l’apagada d’algun aparell electrodomèstic, com ara el forn, la cafetera, la ràdio, l’ordinador, el mòbil, l’intèrfon. De tant en tant, prolongació i estri entren en conflicte i, aleshores l’atzar dobla l’atzar. Llavors, de prompte, la situació domòtica es veu alterada de tal manera que, no és difícil d’imaginar, pot passar qualsevol cosa absurda. Anit, sense anar més lluny, un objecte contundent va sortir volant pels aires. De la finestra més elevada del sobreàtic en va sortir en ejecció una pantalla de plasma, i va anar amunt i més amunt cap a la volta del cel nocturn. Coses estranyes, les que vulguis, i amb menys passàvem. Ara ningú sap quin és el piu que caldria prémer per preservar o enjogassar-se amb les pantalles de plasma; com tampoc ningú s’estranya del que en última instància seria el més insòlit: que en aquell precís instant hi hagués algú al carrer preparat per fer la fotografia i enregistrar la imatge, prou singular, d’aquest fenomen paranormal. Que hi hagués algú capaç de dir Olé o Oled, no se sap tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada