FIGURANT

 FIGURANT

 

Ja soc a casa. Espero que el primer dia de curs hagi anat bé. Ja em passaràs els apunts i m’explicaràs què heu fet. T’haurà estranyat no trobar-me a classe, però no he pogut resistir la temptació de no anar-hi.

He agafat l’autobús i en baixar  a Plaça Catalunya, just davant del  Bar Zuric, hi havia molt de moviment.  M’hi he apropat i quina ha estat  la meva sorpresa quan he vist que hi havia càmeres de rodatge, focus, maquilladores, material d’attrezzo i tota mena de gent. Tot em feia pensar que era la gravació d’una pel·lícula. M’he quedat  una estona per allà i, de cop,  veig en Fernando Trueba parlant amb Javier Bardem.  El cor m’ha fet un salt i he pensat que no em podia perdre l’espectacle.   

Ja saps com m’apassiona el món del cinema. M’agrada observar els diferents plànols de gravació d’una imatge, les dissemblants llums que s’utilitzen, la quantitat de personal tècnic que participa per gravar una sola escena. I si al darrere hi ha un director i un actor de primera línia, aleshores és normal que qualsevol decideixi que si arribes tard al curs de narració, no passa res. De fet -he pensat- el primer dia hi ha les presentacions i tampoc donaran tanta matèria.

 

Ja era gairebé un quart de set de la tarda i començava a caure el sol. Les llums dels focus anaven amunt i avall. De cop m’he sentit inspirada, i encara em pregunto com ha estat, perquè ja saps que soc molt tímida. M’he dirigit a dues noies que semblava que manaven molt i els  he demanat si necessitaven figurants per la pel·lícula que estaven rodant. I com que havien  fallat alguns extres, m’han fet quedar. 

 

Des d’aquell instant, he oblidat qualsevol lligam amb la realitat i m’he endinsat en el món fictici d’aquella història que encara no sabia de què anava, però ja em tenia encisada.

 

Com a figurant, l’única cosa que he fet, ha estat seure en una cadira  amb dues persones més al voltant  d’una taula, a la terrassa del Zuric. A la taula del costat hi havia en Javier Bardem parlant amb altres dos actors que no he reconegut. 

 

He arribat a casa  cap a quarts de dotze i m’he posat ràpidament a escriure aquest e-mail per explicar-te la meva experiència i disculpar-me,  ja que havíem quedat d’anar juntes el primer dia. Ens veurem el dimarts vinent .