Agraeixo molt començar a llegir una novel·la i notar que m'endinso en un espai gairebé insonoritzat, que l'escriptura m'aïlla de l'entorn i llavors ja em quedo en la companyia de la veu narrativa, en aquest cas, identificable amb tots els registres de l'autora. Olga Xirinacs ha escrit un relat profund i crític, que fuig de la transcendència que se li podria pressuposar al tema de les ànimes; tractat amb sentit de l'humor, va al gruix de qüestions complexes i ben plantejades.
Si bé una novel·la no es pot fàcilment reduir a un article d'opinió, sí que a vegades troba correspondència en l'àmbit encara més mínim del títol. D'aquí l'encert de 'Reencarnacions miserables'.
En el llibre, que publica Arola Editors, el títol es fa imatge en un collage prou gràfic, també obra d'Olga Xirinacs.
La història que l'autora ens narra parteix del fet anecdòtic de la reencarnació d'Esebius Frank qui sempre torna a la vida després de mort. Aquesta vegada ho farà en el si d'una gitana romanesa i tindrà un germà bessó. És un detall que obre possibles simetries i asimetries, assumpte que en general a mi em resulta sempre atractiu. Els diàlegs, magnífics, es fusionen amb la prosa elegant i precisa. I és així, en les converses entre l'escriptura, com el lector va coneixent els afers d'un individu jove cansant de viure successives existències, que contínuament reviu una vida després de l'altra, sense repòs, havent de suportar a més a més tota la càrrega de coneixement i memòria adquirit en el passat.
L'escenari principal és la ciutat. Entrem a les cases on els protagonistes es reuneixen per mantenir tertúlies habituals o esporàdiques. Els diferents episodis transcorren entre sol i subsol, espais físics però també àmbits de pensament propicis a forjar l'acció d'influència o a perpetuar retraïments i contenció. Respostes que segueixen l'ordre establert o no i oscil·len entre el món i l'inframón i el corresponent grau de misteri. Tot va succeint per raó argumental, tot pren sentit al final. Idees, pensaments, preguntes. Perquè 'Reencarnacions miserables' convida el lector a reflexionar des de les preguntes que estan redactades entre dos interrogants. Les altres preguntes, les que no s'han escrit i sorgeixen de la lectura, queden fent tombs en la ment del lector.
Un plaer afegit en el conjunt de l'obra d'Olga Xirinacs, escriptora prolífica com s'especifica a la contracoberta: 'És professora de piano. Ha publicat més de 70 llibres: poesia, narrativa, novel·la i viatges. Té editats 300 contes per adults i infants. Ha obtingut els premis més importants de la Literatura Catalana...', que és des d'on ens interpel·la l'autora.
Article recomanat a EL PUNT AVUI: 'HONORIS CAUSA'
Article recomanat a EixDiari: REENCARNACIONS MISERABLES
6 comentaris:
Aquest estiu que per a mi resulta en molts aspectes una penitència (les conseqüències es redueixen a una de sola: el dol). Bé, doncs aquest estiu que havia de ser erm, resulta que ha florit malgrat totes les inclemències, i ha florit en forma d'articles, de feina literària, de gravació televisada, ja passaré l'enllaç per mail, i sobretot en forma d'amistats que em demostren la seva estimació i em fan agradables i agraïts els dies d'enyorament i soledat.
Moltes gràcies, Cornèlies, pel vostre pensament generós, que fa una xarxa amable sobre totes nosaltres, i jo noto que també m'acull i em protegeix, acariciant.
Estimada Olga, la Mati m'ha fet venir ganes de llegir aquest teu llibre. Sento, lamento el dol. Les il.lusions per escriure i crear requereixen una ment forta i un cor coratjós com els que tens.
Mati, gràcies per aquesta entrada tan suggeridora.
Querida Olga, seguro que me gustará leer tu libro, yo no te sabría decir si enfrentarse al duelo es una penitencia o no, pero si se del enorme vacío que nos deja. Será por necesidad de llenarlo de alguna manera por lo que al menos en mi originó una de mis etapas mas creativas. Mirado así puedo entender muy bien lo que dices.
necessitem els sentiments nobles, trobar persones empàtiques i compartir moments bons, com per exemple aquest, de lectura
fer-ho i dir-nos que és així con ho vivim
amb l'afegit que a més som imaginatives i ens agrada compartir el procés de crear
petons, Olga, enhorabona
companyes cornèlies, petons també
Em sembla que necessitaria un parell més de reencarnacions per poder agrair les amistats que floreixen pel camí...
Gràcies, xiquetes (parla tarragonina). No és la parla de 'catalán de payés', que ens atribueixen ara els castellans.
En tot cas, estimada Olga, amiga i prologuista, això ja ho hem fet en aquesta vida. Ens hem agraït mútuament l'amistat i tots els camins en flor.
Però si podem demanar un parell de reencarnacions més, perfecte!
Allargarem la festa. Això, segur.
Abraçades, de Cornèlia Abril.
Publica un comentari a l'entrada