Si es fa fosc

Pròleg d'Olga Xirinacs a SI ES FA FOSC 

(dos fragments: inicial i final)

CAMINS D’ABRIL 

A l’inici d’aquest llibre trobem una cita enigmàtica de Fiodor Dostoievski a Crim i càstig. Diu: «... de vostè depèn que aquesta foscor no sigui eterna.» Del títol del llibre es pot deduir que un advertiment amable, íntim, fet en veu baixa per quan minva el dia o decau l’ànim, podria ser el fil conductor que enllacés els relats presents. És cert que aquest aspecte ha estat tingut en compte, però la creativitat imaginativa de les autores n’ha fet una notable exposició de matisos. Cal tenir present que, en l’art, el gravat exerceix una fascinació en els entesos; el gravat pot ser acolorit, sí, però l’atracció dels suggeriments fa valorar traços en definició del gris al negre, de sanguines en gradació de rosat fins granat vinós, de tot allò que expressa volum i força amb un estil divers i propi però sense la violència feridora del dia.

Hem acabat la lectura i potser se’ns ha fet fosc més d’una vegada mentre llegíem aquestes obres. Cada relat canvia de color i de percepció segons el lloc on és llegit. Seria interessant, per als lectors curiosos, saber els efectes de cada lectura segons els llocs i els estats anímics. Seria difícil saber-ho, però ens ho podem inventar en un proper relat. Sigui al còmode sofà, a la flonja butaca, al metro, al bus, al tren, al Delta de l’Ebre o sota el Montardo, aquesta prologuista desitja a tots els lectors el que els polítics en dirien un «estat de benestar»: el dels polítics, mai no el tindrem. Però el que ens pot donar aquest llibre, que porta l’ànima de les seves autores, aquest, sí.

Olga Xirinacs

Tarragona, 27 de febrer del 2017

Dissabte, dia 20, presentem a Manresa.