 |
| Richard Schneider - aufgenommen, fotografiert von Richard Schneider |
Fa 50 milions d'anys, els animals i plantes que campaven per Catalunya no sabien on vivien. El centre de Catalunya era ocupada per aigua de mar, i a aquest mar desembocaven uns rius de no gran llargada, però molt actius i carregats de sediments. Coneixeu el Delta de l'Ebre: és conformat per la terra, pedres i restes que el riu, alentint el pas en arribar a mar, deixa al fons, i que es va acumulant, formant aquesta mena de triangle tan fèrtil, a prop de l'aigua i sempre alimentat pel cabdal de l'Ebre.
Doncs bé, Montserrat és el que queda d'uns sediments que durant molt temps es van dipositar a l'acabament d'aquests rius prehistòrics quan arribaven al mar interior. La seva pedra gris-blau tan característica és resultat de l'agombolament de les pedres i la terra que es van compactar- roca sedimentària- i després van erosionar-se - és a dir, l'aigua, el temps i el desgast que comporten- produint aquest massís que sembla sorgir d'imprevist en una terra on no hi ha muntanyes més altes.
A Montserrat, quan els segles van assecar el meravellós mar interior- de poca fondària, d'aigua brillant, un paradís de coralls i espècies impossibles- i la gent hi va anar campant, s'hi va trobar una "Verge", una Marededéu Trobada. Trobar objectes preciosos sempre ha estat una il·lusió i un goig, i aquesta talla no massa gran de fusta, una Deesa amb un Fill, una mare i el seu nadó, van resultar l'excusa per alçar una capella, una església, un gran Castell preciós amb monjos Benedictins allà a sota les Agulles. La gent hi anem a fer-li tribut: a la Verge, a la Muntanya, a la bellesa que hi regalima per tots cantons.
Avui és el dia de la nostra Marededéu de Montserrat. Tots tenim amigues, tietes, germanes i fins algun conegut (també alguns mascles duen aquest patronímic), a qui felicitar.
Nosaltres, el grup de Cornèlia Abril, tenim la nostra Montserrat particular. A qui estimem i que ens estima, i que sigui per molts anys. Montserrat Medalla, que ho celebris amb alegria i durant molt de temps, i nosaltres amb tu. Moltes felicitats.
-Sílvia Armangué
-Sílvia Armangué
10 comentaris:
Bueno, doncs això. Molts petons, estimada Montse.
Moltes felicitats a Montserrat Medalla.
Entrada didàctica, per a mi almenys. Al País Valencià és molt menys freqüent aquest nom.
Per a la Montserrat particular -jo també la considero amiga, escriptora i conversadora-, tan eixerida com les muntanyes de Montserrat i profunda els mars interiors, la felicitació més càlida en el dia d'avui.
feliç dia, Montse, companya particular i ben trobada
amb aquesta crònica aduent de la muntanya de bellesa extraordinària i de devoció o culte
.
Per molts anys a totes les Montserrat
Moltes gràcies per aquesta entrada tan maca, Sílvia! I per les felicitacions!
No et pensis... per mi també ha estat molt didàctica, no en sabia tant, de Montserrat! Gràcies per les felicitacions!
I una abraçada igual de càlida per tu, també, Olga. I, com sempre, gràcies per passar a veure'ns i per les felicitacions.
Doncs la meva devoció no és especialment reeixida, Mati, però t'agraeixo, també els teus bons desitjos.
Xavier, curiosament, entre les Cornèlies no hi ha cap més Montserrat, cosa estranya, perquè és un nom que portem moltes dones, al nostre país. Gràcies, Xavier, per passar i per felicitar-me.
Publica un comentari a l'entrada