Dilluns passat, 10 d'abril, a Blanes va tenir lloc un acte poètic-literari, a partir del poemari del reconegut escriptor Joan Adell.*
L'acte el va organitzar Lletraminúscula, dones i homes per la cultura , un col·lectiu blanenc, que promou, al llarg de cada any, i des de fa temps, uns quants actes d'aquest tipus, amb la col·laboració de molta gent de la nostra vila.
A part del que pogués representar en sí mateix, val la pena valorar positivament aquest tipus d'actes, on la literatura, la poesia, la pintura o la música en són protagonistes absoluts, i ara prenc com a exemple, també, l'acte de Cornèlia Abril a Arenys de Mar, el mes passat, amb Blues&Words, la presència de Teresa d'Arenys i el blues del Departament d'Essència de Trementina, així com el suport de l'Ateneu Arenyenc, compromès amb al cultura local.
Tornant a l'acte de dilluns, cal elogiar, a part del bellíssim poemari d'Adell, l'esforç de totes les persones implicades com a lectors i lectores dels poemes, els assaigs liderats per Quico Saura per tal d'arribar a bon port, la moderació d'Alba Lupiáñez, així com la col·laboració de l'Ajuntament de Blanes.
No es tracta aquí de fer panegírics. Es tracta, simplement, de reivindicar la cultura, en un món cada vegada més abocat al desastre (i no solament cultural).
Des de Cornèlia Abril, donem les gràcies, doncs, a iniciatives dels grups i col·lectius (literaris, musicals, artístics, poètics, teatrals...) que aglutinen gent amb set de projectes culturals, enfront de la superficialitat que ens envolta, i que no ens engolirà, perquè no ens deixarem engolir!
* Taronges calentes
editorial Fonoll
(Juneda, 2017)
6 comentaris:
Que la cultura no s'aturi, que vagi endavant! Gràcies per la crònica.
jo també agraeixo aquesta crònica: endavant, cultura
i, si pot ser, amb plaer, que aquest ja deu ser, de tots els valors implícits, el més oblidat o menystingut
.
Sí: ens calen poemes i cançons, ens calen paraules, pensaments, reflexions, alegria. Bravo per aquesta cronica culturl.
Les iniciatives populars sempre han anat per davant de les institucionals! Que no s'aturi!!!
El plaer d'aprendre, sí. Música, pintura, poesia... tot allò que dóna plaer... tot allò que no agrada a segons quines institucions, perquè el poble, com més incult, més manejable...
I també ens caldrien polítics compromesos amb la cultura, però lamentablement, això escasseja (no dic que no n'hi hagi cap, no ho dic! però són escassos)
Publica un comentari a l'entrada