Cornèlia Abril i l'ànima etèria
Ja us ho havia dit, oi, que Cornèlia Abril té
vuit ànimes? M’agradaria que tinguéssiu l’oportunitat de conèixer-les totes una
a una.
Cornèlia Abril segons Carmen Sanzsoto
|
Carmen Sanzsoto és l’ànima etèria de Cornèlia,
la que traspua art per tots els porus de la pell. Amb una vitalitat
extraordinària, pinta, fa tapissos, esmalts, gravats..., perquè
necessita explorar nous camins i trobar noves formes d’expressió. Va d’una banda
a l’altra d’aquest món globalitzat, un món que se li està quedant petit perquè
la seva obra s’exposa en diferents indrets del planeta. Acostuma a parlar
poc i a observar molt, tal com fan els savis. Diria que observa tothora i es
queda amb el detall més nimi i després el plasma al llenç atorgant-li la
importància que li correspon i que a la majoria ens hauria passat
desapercebuda.
Quan li pregunten per la seva obra, la
defineix d’aquesta manera: construir, destruir, silenci, suspensió,
emoció, proposar, disposar, el qüestionable, l’inqüestionable, dins, fora,
l’abstracció, el pensament. Assegura que les seves pintures estan plenes de
frases tan difícils de comprendre com difícil és d’entendre l’ànima humana. Es
refereix a la seva ànima etèria dient que és un gran pinzell i que la brevetat
és el seu destí. I aprofita la brevetat que concedeix un poema per expressar
allò que pensa:
Una paraula amiga que no obliga,
que en els somnis t’estova i t’acompanya,
és com un quadre ple de matisos
per poder-los llegir amb l'ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada