«He d’anar-me’n» de Cornèlia Abril a la Biblioteca de Catalunya
La presentació del llibre «He d’anar-me’n» va fer que, anit, la sala d’actes de la Biblioteca de Catalunya es quedés petita davant l’afluència de públic que hi va assistir. Hi havia expectació per sentir les vuit autores que han donat cos als set relats i les il·lustracions que conformen el recull. O, més ben dit, per sentir les vuit ànimes que habiten el cos col·lectiu de Cornèlia Abril.
Les vuit ànimes de Cornèlia Abril van desfilar davant el micròfon per donar comptes al públic oient de la riquesa d’esperit d’aquesta dona múltiple. Marta Pérez i Sierra va mostrar la Cornèlia romàntica; Matilde Nuri va descobrir la reflexiva; Mercè Bagaria desvetlà una Cornèlia turmentada a ritme d’AC/DC, mentre que Montserrat Medallà ho féu amb l’apassionada a partir de les melodies de “La cumparsita” de Carlos Gardel; Pepa Bagaria va exhibir la Cornèlia misteriosa, enigmàtica i somiadora, que s’amaga sota el seu caràcter felí; Maria Cirera va tirar pel vessant primitiu del caràcter cornèlic; Sílvia Armangué va donar veu a la gormanda, i finalment Carmen Sanzsoto mostrà la Cornèlia Abril més etèria.Perquè com va dir Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, He d’anar-me’n és un llibre “que t’atrapa” degut, en part, a la proliferació d’estils que conviuen en les seves pàgines. Uns estils, o maneres de veure el món, que confirmen que Cornèlia Abril és un cos que es desmembra en vuit fragments o, com suggereix Olga Xirinacs en el pròleg del llibre, vuit estels que creen una constel·lació de sentit.
La desfilada d’ànimes de Cornèlia Abril no fou una ocurrència innocent per amenitzar la vetllada literària, sinó una forma de convertir les pròpies autores en personatges de ficció. O, millor encara, d’esborrar els contorns que separen la realitat de la ficció. Perquè com digué Mercè Bagaria en un moment de l’acte, les vuit es defineixen com a “relataires” empedreïdes que s’identifiquen amb aquella frase de Gustave Flaubert, segons la qual “Madame Bovary c’est moi”.
I les vuit emprenen el relat com a eina vàlida de creació per a indagar en noves formes d’expressar els personatges femenins sense caure en uns paranys de la literatura femenina que ja havia advertit al principi de l’acte Joan Ramon Riera, editor d’Els Llums.
Moi Dolz. Corresponsal a la República de les Lletres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada