M.MONTSERRAT MEDALLA CUFÍ - fragment

ANEMONE -fragment

La mare adorava la mitologia i les flors.És per això que ella i el meu pare em van escollir el nom que porto: Anemone.

Vol dir Filla del vent i en el llenguatge de les flors simbolitza un amor breu, dificultós i complicat 

Si mai et regalen anemones, t'estan dient "Voldria estar amb tu per la teva honestedat".

(···) El meu marit , quan em va voler conèixer per iniciar una relació més enllà de l’amistat de la colla, em va regalar un ram d’anemones grogues, per fer-me saber que la meva presència li transmetia alegria i bones vibracions. Em va arribar al cor, amb aquest detall, per això, el meu ram de núvia era d’anemones de color de rosa i per això quan ell va morir, damunt del seu taüt hi havia un ram d’anemones blanques. Ho vaig tenir molt clar.

BIOGRAFIA BREU

M. Montserrat Medalla Cufí. Soc mestra, psicopedagoga, logopeda i llicenciada en Història de l’Art.

 

M’he dedicat al món de l’educació des dels divuit anys i des que estic jubilada he impartit, en forma de voluntariat, cursos d’escriptura per a adults i joves.

 

He participat en libres amb altres autors, amb relats, microrelats i poemes. Vaig col·laborar tres anys al Diari de Girona amb un article setmanal d’opinió i he escrit articles sobre educació en diverses revistes. Durant el curs 2012-2013 vaig ser presidenta de l’ARC (l’Associació de Relataires en Català), on havia publicat relats meus en set llibres col·lectius.

 

En solitari he publicat  el llibre de relats Dones de vidre i el llibre de poemes Espígol al jardí. Amb el grup literari Cornèlia Abril he participat amb relats, des del 2015, any de la seva fundació. En aquest cinquè llibre presento el relat Anemone.

 

El món de la creativitat en tots els seus vessants em fa feliç. Si em feu escollir entre mar i muntanya, no podria, així que em quedo amb tot.

NEUS CEREIJO CUFI - fragment

                                                                            TRENCANT ESQUEMES - fragment

Et donem les gràcies per tot allò que hem rebut de tu. Ens has fet arribar la teva bondat i el teu amor. Amb la teva manera de fer i de comportar-te has aconseguit que els teus fills tinguem criteri per saber-nos desenvolupar a la vida. Que valorem les coses petites, que siguem respectuosos amb les persones i amb els animals, que sapiguem estimar, que fem servir el sentit comú, que ens comportem com a éssers civilitzats. 

Jo només tinc gratitud, i em consta que en Marc i l’Enric i també la mare pensen igual.

 

 

BIOGRAFIA BREU

Neus Cereijo Cufí. Vaig estudiar Magisteri, guitarra clàssica i llenguatge musical. La meva vocació de mestra l’he transmès als infants a través de l’ensenyament musical, en el meu temps lliure, i com a educadora d’infantil durant una etapa de la meva vida. M’agrada estar a l’aire lliure, caminar, córrer i nedar.

Soc autora del grup literari Cornèlia Abril amb qui he col·laborat en el llibre de Micros i amb els relats De fora vingueren i La Pau era Lluny.  Ara participo en el cinquè llibre amb Trencant esquemes.

EVA ARIZA GUTIÉRREZ – fragment

 

                                                                                                                        EL MÈTODE- fragment

Bé, ja estic preparada per a la meva nit especial. La Júlia em deixa sola en aquesta cambra trista i desencisada. Un matalàs de metre vuitanta estès a terra, sense llençols i cobert amb una vànova que en algun moment devia ser vermella, un armari sense portes i una taula d’oficina desballestada. Aquestes andròmines conformen tot el decorat.

M’estiro al llit i tanco els ulls. No em trec la roba. Encara no fa cinc minuts que m’ espero, que sento obrir-se la porta;  intueixo la presencia d’algú. El meu regal, sens dubte.

Ni alt, ni gras, ni prim, ni lleig, ni res. Un home. Un noi d’uns vint anys. Despullat, insignificant, poruc. Es tapa els genitals amb les dues mans i té la mirada clavada a terra.

                                                                         BIOGRAFIA BREU

Eva Ariza Gutiérrez – Girona, 1968. Soc empresària per partida doble, una per herència, i l’altra per amor. Els meus estudis acadèmics arriben fins al primer any de dret i el nivell B2 de francès. Soc membre del grup de teatre El Mirall de Blanes i he participat com actriu en la majoria d’espectacles de creació que la companyia ha girat durant els últims anys. Altrament, he compartit la creació i la direcció d’un espectacle de poesia i de música.

En la intimitat i des de molt jove he escrit petits relats, articles i poemes, entre els quals, una biografia de la mare i un poemari inspirat en la meva infantesa. He flirtejat amb la dramatúrgia,  i després d’uns tallers amb una de les fundadores de Cornèlia Abril, he tingut la fortuna de participar en la publicació de Micros (un llibre amb un recull de micro-relats de cadascuna de nosaltres) i en el cinquè llibre d’aquest consolidat grup literari.

M’agraden les històries en qualsevol de les seves vessants. Amb paraules, amb música, penjades d’ una paret, fins i tot en un plat de pasta.

MARIA ALADERN SAGRERA - fragment

 

MIRACLES DE L’AMOR - fragment

    Era una nina d’edat indefinida. Estirada en una gandula a l’ombra d’una olivera vella, atreia les mirades encuriosides d’estiuejants i veïns que preníem la fresca. Duia un vestit fi, de colors pàl·lids, calçava sandàlies amb tiretes i li encantaven les ungles pintades de vermell. Era tan prima que semblava que s’havia de trencar. Al seu costat un home es desfeia per atendre-la. No podria ser el fill, però tampoc semblava que fossin parella.

    Es va presentar com a Jean-Paul Moreau i, orgullós, ens va contar que se n’havia enamorat veient-la ballar amb el seu marit en una sala de festes del Marroc.

BIOGRAFIA BREU

Soc filla de pescadors i neta de pagesos. Dos àmbits que han permès introduir-me en les arrels d’uns personatges genuïns, de narracions costumistes a partir del mar i de la terra i de les petites i grans històries de cada dia.

Va ser en jubilar-me, després d’una vida dedicada al comerç i d’haver seguit uns cursos d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès, quan em vaig dedicar a escriure. He publicat cinc llibres: Camins d’arrels i Escales amunt, novel·les guanyadores del IV i del IX certamen Paraules a Icària, El bram de l’aigua, L’hoste inesperat i La nissaga dels O’Doyle.

Amb el grup literari Cornèlia Abril, integrat per dones escriptores, participo en el llibre Micros i amb els relats La casa de la Fernanda Valdés a Marques de Trinxera i Miracles de l’amor en el llibre cinquè.

poema - 22 de març de 2024

Les autores de Cornèlia Abril hem escrit un poema per celebrar el Dia Internacional de la Poesia. Valgui el poema, també, com a introducció al futur immediat amb el nostre llibre cinquè.

I,  de retruc, l'existència

Som el que ens ve de gust

i, en algun moment, sense ordre ni concert,

com per instint, movent els fils d'aquí i d'allà,

sense cap mena de pressió

o, tanmateix, sota pressió excessiva,

ho canviaríem tot

perquè tot quedi molt clar.

Som el que ens ve de gust

o la mera idea de ser-ne capaces. 

                                C. A. - 21 març 2024

                                                         

Drets d'autor

Drets d’autor

imatge de google, retocada

Té un fill amb un francès—del viatge a París — una filla amb un ionqui— aquesta va ser una relliscada— bessonada amb un professor de matemàtiques— li explicava tan bé les equacions de segon grau!— ara mateix està embarassada de l’home de la benzinera —sempre li fa bon preu en omplir-li el dipòsit—  I justament,acaba de conèixer l’home de la seva vida — que no vol saber res d’ella, quina injustícia!— 

Econòmicament està ben servida: la venda del contingut de la seva vida als guionistes de la sèrie de les tardes no li va gens malament. Els drets d’autor són suculents!

Montse Medalla-Cornèlia Abril

Encís

 

     Es desplaça en tren per anar a treballar.  A l’estació es col·loca, dia si i dia també, a un lloc determinat per pujar i asseure al mateix indret del vagó.

Els caps de setmana se li fan llargs. Espera amb neguit que arribi el dilluns per tornar a agafar el tren, desitjant  que a la següent estació pugi aquella noia que el té encisat. 

Com la descriuria? Delicada, de bon gust, elegant de mena i seductora. Té semblança tímida, però creu que més aviat és respectuosa.

No li calen joies, vestits extremats o sabates estrambòtiques per fer-se veure. En obrir-se la porta del vagó i aparèixer, ho envaïes tot. Ha entrat una dona amb classe. Acostuma a asseure's  al  davant d'on es posa ell. Treu el llibre electrònic i comença a llegir. Al cap de trenta minuts, en arribar al seu destí,  baixa del tren.

Així des de fa tres anys i ell no ha estat capaç ni tan sols de donar-li el bon dia. Es queda paralitzat. 

Neus Cereijo - Cornèlia Abril

La doneta

 

Imatge de Google

Amb vint anys i malgrat la paradoxa, té el cap amb la majoria de mobles a lloc. Però la vida, que tot ho desendreça, gira al seu voltant com un cicló i cada dia, quan es lleva, ha de tornar a recol·locar-los.

En aquest giravoltar, la vida també li deixa caure de tant en tant alguna fletxa de Cupido i ella, que les agafa al vol, després té una feinada a decidir quina li fa més el pes, perquè a primer cop d’ull en totes hi troba virtuts. Passat un temps, les virtuts muten en inconvenients i finalment, acaba per confinar les fletxes en el calaix del mals endreços, atresorades amb altres records que un dia esdevindran andròmines.

Sovint pensa en el futur, i aleshores la vida s’atura davant dels seus ulls durant uns instants, fent-li ganyotes. Aquest fenomen la desconcerta però no la trasbalsa. Més aviat desitjaria que s’allargués per poder endevinar alguna cosa. És ben cert que el futur és incert...

Amb vint anys i malgrat tenir el cap ben moblat, la vida tornarà una i mil vegades a regirar-li les emocions, les sensacions i la voluntat. La seva honestedat amb si mateixa, serà el parapet que la defensarà de totes les tempestes vitals que encara estan per arribar.  

Eva Ariza per Cornèlia Abril 

La vorera

                                                            imatge de Google

La vorera

Volia trobar el carrer de la Creu. Que si a mà dreta, que si a mà esquerra, tombant la cantonada o passada la carretera. Tothom li ho deia diferent i la Katy no s’aclaria. Quan més s’allunyava menys gent trobava per preguntar. Dones amb el carretó que venien de la compra, no en veia ni una. Algun home, però no gosava. 

No és que la Katy els tingués por als homes, al contrari, fins i tot alguna vegada havia somniat amb algú a la seva mida. Atractiu, culte, encara que fos per fer un cafè, pensava. Tenir una conversa i per què no? Un xic d'il·lusió... Però si no tenia valor per acostar-se a un home ni per preguntar una adreça! 

Mira! Aquest mateix, que aguanta el mòbil, no està tan malament, ni tampoc en aquestes circumstàncies no es pot triar gaire...  I mentre divagava es va atrevir: 

–És aquí mateix tombant la cantonada. Però no es preocupi, jo porto el mateix camí. 

I així, un darrere l’altre, seguint la vorera, la Katy pensava en com acabaria tot plegat.

Quan de sobte, l’home s’atura, se la queda mirant, obre la boca tot somrient... La Katy va pensar, ara! 

  –Senyora, ja hem arribat! És aquí al davant mateix. I amb cara de bon jan, afegí: Vagi amb compte, que aquesta vorera està molt trencada. 

Maria Aladern - Cornèlia Abril

Era carnaval

                             

 

                     Era carnaval i van decidir treure a passejar la rua de les vergonyes.

                     Un se les tapava. L'altre, sense pudor, les mostrava.

 I, mútuament, es deien:

-Vostè no va despullat.

                  

                        Matilde Nuri

                          Cornèlia Abril