Vuit de setembre - Catalunya.
La nena es prepara la motxilla. Els llibres, nous, amb aquella olor del paper , encara per estrenar. Té al cap les ganes de retrobar-se amb els amics, però encara més amb les amigues.
Aquest any no els deixen portar els mòbils, però a ella li és igual, perquè el goig de la socialització al pati és més important que les ganes de veure el tik-tok, que al final, acaba avorrint.
Qui serà la seva tutora?
O el tutor? Si és un home li farà una mica d’angúnia, per allò que, encara avui dia, tan moderns que es pensen que són, diuen que els homes tenen més facilitat perquè els adolescents «no se’ls pugin a cavall». Aquesta és la manera amb què els adults expressen la indisciplina.
Però, sobretot, sobretot, porta la il·lusió al davant.
Vuit de setembre - Franja de Gaza, Palestina.
La nena es prepara la bossa i marxa
Ha de sortir a buscar menjar peti qui peti, ja que el pare el van matar ja fa mig any i la mare ha de romandre a casa —encara sort que en tenen, de casa, només que no saben per quant temps— amb els germans petits. És perillós, deixar-los al carrer, tot i que també ho és deixar-los a casa, amb la mare o sense. No se sap mai…
Té al cap les ganes d’arribar al punt on, amb una mica de sort, podrà arreplegar quatre coses perquè la família pugui menjar, ni que sigui una mica. Tot just les provisions per avui. Perquè demà ningú l’ha vist.
No sap quantes hores s’haurà d’esperar, ni si en sortirà viva.
Però sobretot, sobretot, porta l’esperança al davant, perquè les il·lusions fa molt temps que les ha perdudes.
Montse Medalla, per Cornèlia Abril
Imatges generades amb IA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada