Gràcies Cornèlies.
Al març de 2022 vaig
publicar per primera vegada un micro-relat al blog de Cornèlia Abril. Aquest
nom, que em va intrigar des del primer moment, ha acabat formant part de les
estones més agradables de la meva quotidianitat. Quan em
vaig assabentar que es tractava d’un grup de dones escriptores, que s’havien
unit per escriure plegades, la intriga es va convertir en admiració. Vaig tenir
la fortuna de conèixer a una de les fundadores i de participar en un dels seus
tallers d’escriptura. Vàrem congeniar des del principi i com una padrina
excepcional, em va agafar de la mà per presentar-me a la resta de membres del
grup.
Ja fa més d’un any, aquest
col·lectiu literari em va obrir la porta al seu univers particular, i tinc la
sensació d’haver-hi estat des de sempre. Em van acollir amb caliu, donant-me
tot el seu suport i convidant-me a participar en tot allò que ja tenien endegat,
i en el que després, ha anat sorgint.
En aquell moment, elles
promocionaven el seu darrer llibre, Marques de trinxera. Des de llavors, hem
compartit alguna de les seves presentacions, on he gaudit llegint pel públic
fragments del llibre. També hem compartit estones de posar en comú, de prendre
decisions, estones lúdiques i molta escriptura. El més recent ha estat la
publicació de Micros, un recull de micro-relats dels que hem anat escrivint al
blog durant l’últim any.
Ara per ara, som al tram
final d’una altre projecte. Un llibre nou, el cinquè de Cornèlia Abril. Un
llibre, en el que portem treballant des de fa uns mesos, que recollirà un relat
de cadascuna de nosaltres i també un relat escrit de manera conjunta.
En projectes anteriors,
els relats, han estat acompanyats de poemes i/o il·lustracions d’altres
artistes properes al grup, que han volgut col·laborar amb les seves aportacions
i que sempre afegeixen un plus preciós.
Només em queda dir, que
estic encantada de l’aprenentatge que està suposant per mi com a escriptora,
pertànyer a aquest col·lectiu de magnífiques dones, que a banda de ser de autores,
son també grans persones.
Eva Ariza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada