ZONA DE CONFORT
En Bavi s’ho ha rumiat abans de tornar a les rutines de jubilat. Home meticulós amb horaris invariables, i de sobte, tot canvia. «Au queda’t a casa, no et moguis durant tres mesos ni per anar a comprar».
La suma d’hipertensió i edat fa que sigui persona de risc, com la seva dona Joana, que li van diagnosticar un càncer de pit i ja ha finalitzat el tractament.
Els seus fills, un cop per setmana deixen al replà de l’escala el que necessiten.
Gaudia de la natura i del carrer des que va deixar de treballar, i en canvi ara no surt del seu habitacle.
No es queixa de la nova situació perquè té bona jubilació. No com d’altres, que no els entra ni un euro a la seva llar. Ell creu que és un privilegiat.
I de tant d’estar enclaustrat, es pensava que li faltaria l’aire, que tindria atacs de claustrofòbia i que acabaria en una suma tristesa i ves per on, ara s’adona que a casa s’hi està molt bé i s’hi vol quedar.
Ja té les noves rutines. Al matí, la tauleta per llegir quelcom i més tard es distreu amb l’hort urbà que li van regalar els fills en el 70è aniversari, durant l’aïllament; ha conreat tomàquets xerris, maduixes i enciams. Un nou hàbit de la vida de retirat.
Amb la Joana no té conflictes. Cadascú a la seva i al vespre veuen alguna sèrie junts, ara que està de moda.
I quan la seva existència torna a ser ordenada, el proveeix de pau interior i no vol sortir del niu. No s’ho haguera cregut mai. El que li fa por ara no és encomanar-se de l’epidèmia. El neguiteja tornar a la vida real, sortir de la zona de confort, per això ha trigat tant a decidir-se a anar a jugar a la petanca amb els seus vells amics pensionistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada