divendres, 15 de maig de 2020

Brot Bort


Va ser la mainada qui li va treure el sobrenom de Brot Bort. I va triomfar més que cap altre àlies, per bé que alguns el troben massa complicat. És un trava-llengües. Per això mateix! Com ell. Els més eixerits feien notar l’encert del mot Bort. Perquè l'han sentit com parla amb desdeny o excessiva dolçor. I també aplaudien la gràcia del mot Brot perquè li van clissar de seguida aquell entortolligament brusc. Va ser quan, tot d’una, se li omplia el cap de verdors de vell, llavors anava tothora empaitant dones que no coneixia. I se'n fotien. 

-         -  Eh, Brot Bort, on vas avui a fer mal, trempat?
-         -  A la parada del bus, que m’hi espera una dona.
-         -  I què fas tu amb una dona?

La cosa no aniria més enllà de l’anècdota si ell, empès per un judici estrany, no acabés exigint un retorn com a resposta. La gent sap comprendre, però diuen que els xerrics li venen de quan muntava antenes parabòliques a finestres i teulades de la ciutat. Les ones electromagnètiques, ja se sap. Les altures, tu ja m’entens. El vertigen, que li neix a les orelles. I quin fart de riure es fa la penya. En plena explosió de vida granellada, la cosa cursi i encriptada fa mandra o nosa. És millor anar de dret a la carn i fugir de l’alteració de les venes i artèries enravenades de qui perd l’oremus.

-        -  I qui és ella?

La dona d’avui a la parada és totes les dones abreviada a tres o quatre trets: cabells, mirada, rutines, veïnatge. De lluny, Brot Bort estima preu per mirar els pits, preu per tocar el cul, preu per fer alguna coseta... I així un dia i l’endemà. Perquè cada dia hi ha una dona o altra que agafa un autobús per anar a la feina. Cada dia ell busca matèria d’estudi. I és en aquest bucle apressant que es planteja les preguntes de rigor: Potser viu sola? Acompanyada? Com deu ser la seva vida? 

.

Cap comentari:

Publica un comentari